Banyes borbòniques

Ens hem de treure el barret davant la telesèrieGran Hotel(A-3 TV). No paren d'enginyar ingredients, d'incrustar nous personatges, que ens fan disfrutar enormement. En el capítol d'aquesta setmana, que passa en ple any de 1907, apareix a l'hotel, d'improvís, ¡el reiAlfons XIII! Sa Majestat es presenta com a hoste d'incògnit, però tothom el coneix i provoca una gran sorpresa. S'allotja a l'establiment perquè allà l'espera, instal·lada en una suite, la seva amantRosemarie, dama rodanxona i de bon veure que en el tracte amb els empleats és insuportable, altiva, primmirada i despòtica, però que fentedredoningamb Sa Majestat pel que sembla és una fera. I precisament són tots dos al llit quan també es presenta a l'hotel... ¡la reinaVictòria Eugènia! O sigui, que la règia senyora ja intuïa que li estaven posant una colossal cornamenta, i pretenia enganxar-los a tots dos al llit. Impressionant. L'escena es resol a l'estil clàssic de les picants comèdies de bulevardo d'embolic, o sigui, sortint el Rei a tota pastilla, en tapanaps, de la suite deRosemarie, gràcies a la inestimable -i interessada- ajuda d'un cortesà que l'adverteix a temps que la Reina està pujant per l'escala. Un impagable servei que serà immediatament recompensat pel monarca donant-li un títol de noblesa a aquest servicial palanganer. ¡Ahh! Celebrem el cop dels guionistes d'aquesta telesèrie. Sembla que estan atents, amb l'espurna del seu enginy en perfectes condicions. Paral·lelament, l'altra tòrrida relació, la de la dama casadaSofía i l'atractiu mossènGrau, segueix el seu curs gloriós. Una nit es troben tots dos a la terrassa, s'acosten, s'agafen i es cargolen com dues paparres calentes. I a la vista de com besa el mossèn és sospitós que aquest sacerdot no sigui la primera vegada que practica l'art del filet. ¡Ahh! Ja ho va dir en el capítol anterior:«Abans que capellà ¡sóc home!».

ESPRIU .-Estem en ple centenari del naixement deSalvador Espriu, iXavier Bosch (Àgora, TV-3) ens va passar fragments d'aquella entrevista que li va ferJosep Maria Espinàsel 1985 (Identitats). Ressaltem un moment, quanEspriuexplicava per què, a l'acabar la guerra civil, va començar a publicar poemes:«La raó és molt clara: la censura mirava poc els versos. I si els mirava, no els entenia». ¡Ahh! Benvinguts els censors totxos. Donem gràcies al Senyor per la seva malaptesa.