Editorials
Un Sant Jordi d'alegria i esperança
Ahir va ser un dels dies de Sant Jordi més nítids, esperançadors i concorreguts dels últims anys. Malgrat les perspectives pessimistes que arrossega el sector del llibre, la celebració de la cultura ha servit per mitigar la crisi del sector i insuflar-li nou optimisme, un reconeixement important per a una indústria que compta com cap altra gran part del negoci anual en un marge de temps tan escàs. La meteorologia i les ganes de participar -com a lector, com a passejant- en una celebració col·lectiva que enarbora la bandera del respecte i la convivència van convertir el dia d'ahir, una altra vegada, en una exhibició d'un país que defensa la seva idiosincràsia a partir d'una llengua i unes tradicions pròpies i que, al mateix temps, s'obre al món a través de la lectura.
Sant Jordi és un esdeveniment singular en què conviuen la literatura de prestigi i elsbest-sellers fulgurants, en què les roses s'alien amb una atmosfera festiva per expressar sentiments amorosos en el més ampli sentit de la paraula. Una fita especial que tenyeix el mes d'abril d'una alegria que està per sobre de les dificultats quotidianes i que, avui més que mai, la nostra societat necessita per imposar-se el deure de lluitar contra la duresa dels temps que
Notícies relacionadescorren.
La jornada de Sant Jordi posa en relleu com cap altre esdeveniment que el teixit empresarial de l'edició és una columna vertebral de Catalunya. I ahir la seva vitalitat va quedar patent amb unes xifres de vendes semblants a les de l'any anterior, tot i la crisi. El sector s'enfronta -des de les editorials més potents fins als decidits i humils emprenedors- a un període certament complicat del qual formen part desafiaments com els tancaments de llibreries, la reestructuració del sector o les campanyes de promoció de la lectura, més necessàries que mai. Després d'un Sant Jordi esplendorós en què han millorat les vendes en català i han triomfat noms com els d'Albert Sánchez Piñol, Albert Espinosa o Jaume Barberà, hem de ser conscients que, com a societat, estem davant d'un repte en el qual la cultura i l'educació han de desenvolupar un paper decisiu. Aquesta és la lliçó final de Sant Jordi: que no sigui l'esplèndida flor d'un dia, sinó la lenta però contínua esperança d'un món millor.
