El Lleó, cap a la immortalitat

No es pot morir, hi estem d'acord. Li han diagnosticat una metàstasi cancerígena terrible, li han pronosticat només un 3% de probabilitats de viure, però en l'últim capítol de la segona temporada dePolseres vermelles(TV-3), quan queia la tarda en una platja mallorquina, elLleó va seure a la sorra al costat delspolseres, va mirar a l'horitzó, i unes paraules escrites van aparèixer a la pantalla, una dedicatòria que deia: «A les persones que continuen lluitant», mentre sonava el tema d'Andreu RiféUn fil de lluma tot drap. O sigui, elLleóseguirà. Lluitarà. No ha tancat la porta. No ha fet el mutis de l'adéu definitiu. No l'han muntat en una barca perquè s'endinsés al mar, que és el morir. Tot al contrari. Continua a la vora de la platja amb el seu grup. ¡Ahh! Havia de ser així. El que ha generat en l'audiència aquest extraordinari personatge és un sentiment de solidaritat magnífic. Sociològicament parlant, la seva mort seria un cop inassumible. O sigui, elLleó ha de viure. El gener d'aquest any, a l'inici d'aquesta segona temporada dePolseres, elTelenotíciesva portar a terme un exercici interessantíssim: va desplaçar un equip a parlar amb noies i nois d'una edat similar als polseres, que estan ingressats en plantes oncològiques. O sigui, malalts de veritat, no de telesèrie. Tots, menys un, van declarar ser fans dePolseres. Un nen, elJuan, ingressat a l'Hospital de la Vall d'Hebron, va dir:«M'ajuda a superar-me. Veure un nen amb la mateixa malaltia, però veure'l alegre amb el seu grup, m'ajuda en el dia a dia». ¡Ahh! Llarga vida alLleó, malgrat el patiment. I, a més a més, disposem d'una dada superlativa: si elLleóés la reencarnació televisiva d'Albert Espinosa, el creador d'aquesta sèrie, el factor esperança és indiscutible. L'Albert, que va passar pel mateix, es troba en un estat de salut magnífic.

CABELLS BLANCS.- Ariadna Oltra(Els matins, TV-3) li va preguntar l'altre dia aJaume Barberàsi li agradaria dedicar-se a la política.Barberàva contestar:«Continuaré com a periodista fins que un ERO em jubili». Alarmada,Ariadnava repreguntar:«¿Creus que tu seràs carn d'ERO en aquesta casa?». I llavors elJaume, esbossant un somriure trist, va dir:«Estic en el grup dels perillosos: ¡tinc els cabells blancs! En aquest país hi ha una reforma laboral que atempta contra les persones de més de 40 anys. Es practica el darwinisme social». Efectivament: la més perversa i cafre selecció de l'espècie.