L'art de la necrològica

La confecció d'una bona peça necrològica és una feina fina que requereix sensibilitat, delicadesa i ofici. A la tele, els obituaris habitualment són matussers. Gairebé sempre hi falta altura i hi sobra mesquinesa. Hi ha excepcions. Aquesta setmana a la sèrieCuéntame...(TVE-1) ens han sorprès amb una incrustació molt ben resolta, i treballada amb notable harmonia: la mort deDon Pablo. O sigui, un homenatge aPepe Sancho. És ressaltable, i elogiable, la celeritat que han demostrat. Una sèrie televisiva es grava amb molts mesos d'antelació a la seva emissió, i donat que l'actor va morir fa tot just 45 dies, el mèrit és indiscutible. La selecció de momentsDon Pablo -personatge clau des dels començaments de la sèrie- han estat escollits amb talent i tendresa. I el fons musical elegit, el celebèrrim tema deFrank SinatraMy way, evoca bé la trajectòria vital d'aquest gran actor, aquest granPepe Sanchoque va voler, i va saber, viure la vidaA la seva manera.

SAMPEDRO .- Un altre exemple de bona necrològica televisiva han estat els treballs que hem vist al voltant deJosé Luis Sampedro. Hem notat respecte, i admiració, en tots. La 2 va tornar a emetreEsta es mi tierra,del 2001, en què Sampedro va tornar als seus paisatges d'infància, a Tànger i a Sòria (Cihuela), i evocava les seves primeres lectures deRilke. A La Sexta,Jordi Évoleva recuperar aquellSalvadosdel gener del 2012 en què va visitarSampedroa la seva caseta de Mijas, aquella extraordinària conversa en quèSampedrova ressaltar un passatge de l'EspañadeSalvador de Madariaga: quan un senyoret terratinent anava pels humils pobles comprant vots i es va trobar amb un pagès, modestíssim, que es va negar a vendre el seu vot dient, amb orgull:«En la meva gana mano jo». Per C+ vam veure el corresponentEpílogo, però en una clau que no havíem vist mai: quan se li va advertir que l'entrevista s'emetria quan hagués mort,Sampedro, en un rapte de genialitat lúcida i divertidíssima va adoptar el paper de difunt, i parlava com si ja estigués en l'altre món. Deia, amb sublim irònia:«Déu encara no m'ha rebut. No el troben». ¡Ahh! I a TVE,Carlos del Amorens va mostrar la seva trobada ambSampedro, el 27 de febrer, al seu pis de Madrid. En batí, i més prim que mai,Sampedroli va demanar al final:«Envia'm la còpia de seguida. Crec que aquesta serà l'última». Lamentablement, va ser l'última.