Isabel, Julián i la marabunta

Les reines dels matins televisius, les senyoresSusanna Griso (A-3) iAna Rosa Quintana(T-5), ens han servit escenes de linxament i esquizofrènia col·lectiva. Davant l'Audiència de Màlaga, una crispada gentada envoltava la sortida d'Isabel Pantojadesprés d'haver-se sabut que havia estat declarada culpable. I vam sentir que li cridaven, amb fúria:«Lladre, pispa, choriça... ¡criminaaal!», mentre l'artista patia un espasme de dolor, i tirava el cap enrere amb un rictus terrible, com si algú li estigués estirant els cabells -després ens van informar que el seu cabell s'havia enroscat als corretjams de l'uniforme d'un guàrdia civil- i va quedar desmaiada allà mateix, fins que la van poder portar a coll sobre el seient de darrere del seu vehicle, com si fos un fardell, un paquet.Bibiana Fernández, col·laboradora d'Ana Rosa, va exclamar sobresaltada:«¡A mi això em sembla Cuando ruge la marabunta!». En efecte, l'escenari ha estat dantesc i vergonyós. Aquesta vegada no ha fet falta que cap reporter de cap cadena, micròfon en mà, exasperés més els ànims dels que hi havia allà. Aquesta vegada lamarabunta ja actuava per si mateixa. Després, amb més assossec, i sobretot amb les mesures de seguretat corregides, vam veure sortir tambéMayte Zaldívar. Només li vam sentir dir una frase. Aquesta: «No hi ha justícia igual per a tothom». Però a qui no vam veure -lamarabuntase'n va endur una gran decepció- va ser aJulián Muñoz, que va sortir pel pàrquing tancat dins d'un furgó policial camí de la presó d'Alhaurín.

AMuñozl'havíem vist poc abans, aEspejo público (A-3 TV), en la resta d'entrevista gravada que quedava per emetre del dia anterior. Perquè a 24 hores del veredicte judicial,Susanna GrisoiAlbert Castillónvan aconseguir una entrevista exclusiva amb ell, en què deia, recordant els anys en què era el granCachulide Marbella i es passejava amb laPantoja fent-se petonets:«Em sentia com Humphrey Bogart fumant-se un cigarret a Casablanca». O sigui, com un verdader artista de cine. Però després, entrant en el tema del judici del qual encara no sabia el veredicte, i referint-se aBárcenasi aUrdangarin, va advertir:«Si a ells se'ls hagués aplicat la mateixa vara de mesurar que a mi, ara haurien de ser on jo vaig ser(a la presó). El tracte no ha estat el mateix. Ni tan sols semblant». ¡Ah! Sembla queJulián Muñoz, encara abans de conèixer la sentència, ja la temia.