EDITORIAL
El català a l'escola, enèsim capítol
És cert que poques coses resulten tan cansades com haver de lluitar pel que és obvi, encara que també que aquesta mateixa indiscutibilitat suposa una gran força per als que defensen una evidència. Aquest és el cas de la política lingüística que Catalunya aplica a les escoles des de pràcticament la recuperació de l'autonomia els anys 80, que, es miri com es miri, ha suposat un èxit amb vista a l'objectiu principal: garantir el ple coneixement per part dels nens catalans de l'idioma català, que, pel seu enorme desavantatge demogràfica respecte del castellà, necessita protecció. I, contra el que pronosticaven els tremendistes, els desinformats o els qui enyoraven els temps pretèrits de l'Espanya uniforme, aquesta política lingüística en favor del català no ha reduït el coneixement, l'ús i la presència quotidiana del castellà, tan antiga a Catalunya.
Encara que causi certa vergonya haver de recordar tot això, és necessari quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acaba de dictar diverses sentències a favor de pares que reclamen per als seus fills educació en castellà a l'escola. Hi ha diversos precedents de pronunciaments judicials en aquest sentit, però ara s'arriba gairebé a l'extravagància -si no la burla- al decidir-se que la petició d'un sol nen de rebre educació en els dos idiomes implica que tots els seus companys de classe s'hagin de sotmetre al mateix règim. Una fórmula que no té lògica i que trencaria el projecte lingüístic i educatiu de cada centre i el deixaria a la sort del que volguesin els progenitors d'un únic alumne. Com amb raó diu la consellera Irene Rigau, «uns pares poden decidir pels seus fills, però no pels dels altres». La dada més eloqüent és que només 21 famílies han demanat aquest any a Catalunya escolarització en castellà per als seus fills.
Tant el TSJC com el Suprem porten al damunt diverses sentències sobre l'assumpte, que fins ara no han significat la variació de la política d'immersió lingüística. I ahir tots els partits, menys el PP i Ciutadans, van fer pinya en defensa d'aquesta. És impredictible el final jurídic de la polèmica, però el seny ha patit una nova agressió. I, el que és pitjor, s'ha reobert una guerra lingüística que alimenta el greuge que, en aquest cas amb tota legitimitat, senten la immensa majoria dels catalans.
