Leandre i la fortuneta familiar

Jordi González(El gran debate, T-5) no s¿ha pogut resistir a aquest assumpte de la fortuneta que va deixar el difuntDon Joan. I, perquè la sessió televisiva tingués el seu pintoresquisme, va convocar el sempre disposatLeandre de Borbó i Ruiz Moragas. Home, el regi bastard sempre sol deparar-nos algun cop singular. En aquesta ocasió va tenir dues intervencions aprofitables. La primera, quan va assegurar que amb la venda del palau de la Magdalena el seu germà va fer trampa. Va dir textualment:«Sobre aquest tema si em punxeu parlaré clar. Don Joan va escripturar la venda del Palau de la Magdalena en 240 milions de pessetes, quan a tot Cantàbria circula que van ser 1.000 milions els que es van pagar». I en segon lloc, parlant dels diners en B que segons sembla elsBorbonstenien a Suïssa, va advertir, recolzant l¿evasió:«Home, amb l¿experiència que tenim aquí, ¡que en 24 hores et planten a la frontera...!». O sigui, com que a Espanya el poble, el dia menys pensat pot enviar la monarquia a passeig, cal estar preparats amb una fortuneta ben dipositada a la Confederació Helvètica. Home, és una defensa jurídicament extravagant, i legalment culposa, la que va expressarLeandre de Borbó. És com elevar a categoria demodus vivendiaquell adagi tan tremend que diuAgafa els diners i corre. Però al marge d¿aquestes pinzellades del bastard pintoresc, la sessió televisiva va ser fluixa. El tema de la fortuneta del difuntDon Joanque ara, 69 anys després, emergeix, sembla una maniobra de distracció. Potser perquè estiguem entretinguts comptant aquella xavalla, i no entrem en la fortunassa dels d¿ara, segons han publicatThe New York TimesiThe World¿s Billionaires,de la revista Forbes. És curiós, al Nodo de la Monarquia (Audiencia abierta, TVE-1) ens van parlar aquesta setmana de la virtuosa decisió d¿incloure la Casa del Rei en la llei de Transparència, i ens explicaven textualment:«Seran els grups parlamentaris al Congrés i el Senat els que decideixin el grau de transparència». ¡Ah! És commovedor això de «decidir el grau de transparència».

D¿aquesta sessió d¿El gran debateel millor ha estat el duet que han conformatSardàiPeñafiel. Li deiaSardà, a manera de teatral retret:«Jaime, ¡estàs movent la cadira del Rei com si fos el queixal del seny!». iJaimeli contestava: «Calla, calla, que tu ets més cortesà que republicà». ¡Ahh! Ens han divertit enormement.