Anar al contingut

Anàlisi

Conduir és la meva responsabilitat

Alfonso Perona Gómez

És lamentable saber que una persona ha mort en un accident de trànsit, però resulta més dolorós quan ha estat abandonada sola enmig d'una carretera. A més d'altres consideracions ètiques que podríem fer, s'ha de recordar que si s'actua dins de la primera hora, «l'hora d'or», com la defineixen els metges, és quan se salven més vides. Però en ocasions no es pot arribar en aquest daurat espai de temps per falta d'atenció a les víctimes d'accidents.

És molt important l'avís als serveis sanitaris i socórrer la víctima. Com indica el recent informe Euro Test 2013, per practicar aquest auxili és suficient que se li parli a la persona ferida, tranquil·litzar-la i no deixar-la sola. No és complicat, només consisteix a fer companyia i no deixar un ésser humà abandonat a la carretera. És suficient, i encara més quan tu mateix has estat la causa de l'accident.

Molts diran que falta educació viària, que als col·legis s'ha de donar més formació, en fi la lletania de sempre, però la realitat és que falten valors i responsabilitat davant els nostres actes. La millora de la formació viària anirà en paral·lel a la millor actitud de la societat, i aquest objectiu no s'aconsegueix passant la responsabilitat als col·legis, és un problema de tota la societat que requereix una consideració diferent davant els individus incívics i sense moral.

Fa uns quants dies, en una conferència que vaig oferir sobre formació al conductor, assenyalava la necessitat de formar en valors i actituds positives, però sobretot la preparació ha de servir per facilitar instruments per observar i pensar en els riscos i la responsabilitat com a conductors davant qualsevol circumstància que pugui sorgir a la car­re­tera.

Un conte

Em vaig recordar d'un conte de l'escriptor i terapeuta argentí Jorge Bucay en què relata com el seu cosí de 3 anys corria pel menjador de casa i va topar amb una tauleta baixa; després del cop, va caure a terra de cul i es va posar a plorar. La reacció de la tia del nen va ser donar un cop a la taula i dir en veu alta: «Taula dolenta», mentre ell pensava «però si el tonto has sigut tu, que no mires per on camines». I arribava a la conclusió que li semblava sinistra la falta de responsabilitat que se li inculcava al seu cosí.

El conte pot servir de reflexió, ja que sembla que estem en una cultura social d'exculpació constant al conductor, el «jo controlo, bec poc», «que malament condueixen els altres», «la culpa és sempre de l'altre». Constantment ens excusem dels nostres actes, sense fer-nos càrrec de la responsabilitat del que ens passa i el que passa per la nostra actitud o falta d'habilitat. La bona formació viària no és només portar correctament un vehicle, és sensibilitzar sobre la responsabilitat dels nostres actes al conduir.

Un accident de trànsit mai es pot justificar, però es pot tolerar l'error reconegut, mai la falta de responsabilitat envers el mal causat als ­altres.