El bon espantaocells

La frase l'ha dit Leo Bassi en aquell excel·lent treball que Antonio Gar-cía Ferreras ens acaba de presentar (La Sexta columna, La Sexta) sobre Beppe Grillo, líder del Moviment 5 Estrelles, a Itàlia. «És un bon espantaocells. Serveix per espantar els de l'FMI i els de Berlín. Grillo proposa, per exemple, el salari social: 1.000 euros per a cada italià necessitat pel sol fet d'existir, d'haver nascut», advertia Bassi amb admiració cap a aquest fenomenal personatge que ha sorgit a Itàlia com un tsunami i que ha aconseguit que el seu moviment sigui la tercera força més votada. El programa de Ferreras ha estat amb Grillo casa seva, a Gènova. I Grillo, malgrat la seva habitual desconfiança en els periodistes, ha acceptat parlar. Deia, atronador, gesticulador, teatralment afilat i amb punteria endimoniada: «Espanya, Itàlia, Grècia, Portugal, Irlanda som del mateix bressol. Som els PIGS. Som aquells que han estat sacrificats sobre els altars de la gran Alemanya i dels grans mercats i finances (...) Europa era un somni que avui s'ha transformat en malson (...) Impulsem la revolució francesa, però sense guillotina, sense sang, perquè som pacifistes (...) Estem intentant evitar que la democràcia es desintegri», clamava Grillo a la seva sala d'estar, davant la seva taula, en què hi havia, a manera de decoració i avís a navegants, un cervell de plastilina amb un ganivet clavat a dalt de tot. I el discurs de Grillo, els seus precisos trets, ens han impactat. Un impacte fet, efectivament, de lucidesa, d'indignació, d'utopia i, sobretot, de fàstic i avorriment. Ha estat un treball rodó, informativament molt potent i complet, el que ha fet La Sexta columna sobre aquest personatge que està captivant molts italians, i espantant les castes polítiques i els lobbies financers de tot Europa. Aquest Beppe Grillo que es va donar a conèixer el 1977 a la RAI com a humorista i showman, i que a poc a poc va passar de creador de rialles a llançador de dards contra un sistema corrupte i mafiós.

Hi ha una actitud en Grillo -ho assenyalava el periodista Ramón Lobo- que afecta el nostre ofici: la seva desconfiança en el periodisme (premsa, ràdio i TV). Considera que som els gossets portaveus de la gran aristocràcia que mou els fils de l'economia i la política. Per això el seu Moviment 5 Estrelles s'ha desenvolupat exclusivament a internet. Aquesta andanada es mereix com a mínim una profunda catarsi per part nostra.