Ambicions en remull

La repesca de Falete perquè es tornés a llançar a la piscina de Splash! (Antena 3 TV) estava cantada. La capacitat de xarlotada -grotescament inofensiva- d'aquesta criatura és notable i no es pot desaprofitar. Aquesta vegada s'ha disfressat de sireneta però, en realitat, li ha sortit foca reclinada sobre trampolí, que és un número circense molt despendolat. Jo també hauria contractat, com a cop sorpresa, aquell vistós noi que va ser nòvio seu i que es diu Isaac, àlies Caballito de Mar. Hauria pogut aparèixer de cop i volta cavalcant sobre les aigües. S'hauria aconseguit una estona de bàrbara conya. Però sense cap mena de dubte la gran atracció de la nit va ser haver aconseguit Jesulín i la seva dona, Campanario. O sigui, ell llançant-se en picat des de set metres i mig, i ella a la grada de públic, patint molt, i dient-li molt emocionada: «Papi, tu ho aconsegueixes tot, tot el que et proposes. T'estimo moltíssim. ¡Vine aquí aviat!». ¡Ahh! L'última vegada que vam veure junts aquesta parella a la tele va ser el 9 de novembre del 2009 a Pánico en el plató. Diuen que ara ha costat una pasta tornar-los a reunir. O sigui, que se l'haurà d'amortitzar, i segurament les capbussades de Jesulín seguiran i el realitzador ens tornarà a oferir primers plans de la tremenda cicatriu que té a l'esquena, que és una imatge molt esgarrifosa. També ens tornaran a oferir sentides estampes de la senyora Campanario sobresaltada davant el risc aquàtic del seu marit. I vés a saber, potser una nit fins i tot Don Humberto Janeiro apareixerà en banyador. O sigui, el clan d'Ambiciones en tapanaps i en remull. ¡Ahh! Si ho veiés el tigre Currupipi s'estremiria. Diria que la crisi és enorme.

EL CRIST DE LEPANT.- L'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra Joan Enric Vives comentava ahir, amb tristesa, a Els matins, que «la joventut de primària i secundària no resa». I conscient que era a TV-3, va afegir: «Mirin el que passa a Polseres vermelles: ¡no hi ha ningú que resi! ¿Com és possible que no surti alguna àvia d'aquests nens posant una espelma a la Mare de Déu de Montserrat o al crist de Lepant?». ¡Ahh! És una queixa en tota regla. Home, monsenyor va citar el sant Crist de Lepant amb bona intenció. És un crist miraculós. Va esquivar una bala de canó dels turcs en plena batalla de Lepant. Aquí el més tremendo és que si fes un altre miracle i curés tots els nens de Polseres..., s'acabaria la sèrie.