De l'amor i del desfibril·lador

Nou sobresalt emocional a Polseres vermelles (TV-3): la Cristina (Joana Vilapuig) ha volgut treure's la vida prenent-se un pot sencer de pastilles. ¡Ahh! Estava en una situació tremenda. Enfonsada completament a causa de la seva anorèxia, i a més desesperada perquè creia que el seu estimat Lleó (Àlex Monner) s'havia enamorat de Rym (Laia Costa), va decidir marxar d'aquest món, desaparèixer, acabar, morir. O sigui, un nou i tràgic cop perquè els addictes a aquesta producció patim molt. Però com que les trames d'aquesta telesèrie sempre cavalquen entre l'adversitat i l'esperança, el Lleó ha entrat a l'habitació en què la Cristina estava intubada, i amb extraordinària tendresa ha començat a xiuxiuejar-li: «T'estimo, t'estimo molt... No fotis, Cris, no fotis, necessito que tornis...», i en un rapte d'amor molt bonic ha acostat els seus llavis als d'ella i l'ha besat càlidament i profundament, intentant potser aturar el procés de fugida d'aquest món. Després d'aquesta escena hem vist que els doctors li han practicat a la Cristina una enèrgica sessió de xoc amb un desfibril·lador, descàrrega rere descàrrega sobre el pit. I al final de la seqüència, hem advertit amb enorme confort existencial -el nostre canari flauta Papitu plorava a la gàbia d'alegria- que la Cristina es movia, ¡que tornava a la vida! ¡Ahh! Ha estat un final reconfortant el d'aquest capítol. Però després d'eixugar-se les llàgrimes, i encara estant contentíssim, el nostre perspicaç Papitu ens ha llançat un inquietant dubte. Ens ha dit: «¡Ai! Mai sabrem si la Cristina ha retornat a aquest món per la força de la tendresa del Lleó, o per les contundents descàrregues del desfibril·lador». És tremendo aquest Papitu.

MAL ESTIL .- Sorprèn que en un programa de bon rotllo, simpàtic, entretingut, com l'Así nos va (La Sexta), donin cabuda a una secció que consisteix a aturar pel carrer anònims transeünts amb l'únic objectiu de prendre'ls el pèl i riure's d'ells. L'altre dia van preguntar a un senyor que què li semblava la notícia que ja hi havia nou Papa i que era negre. L'home estava totalment sorprès. No sabia què dir. I al plató es morien de riure. Anna Simon va afegir: «Mireu, mireu l'abric que porta: ¡jo en portava d'aquests els anys 80!». O sigui, a més a més de l'escarni, es burlaven de la seva indumentària humil. Mal estil en un programa que pretén que passem una sobretaula divertida.