Els selectes s'inventen cretins

Aquest any en farà 50 que una veu en català va sonar per primera vegada per TVE. Més precisament: van ser dues veus, la deSaloméi la deRaimon. Van ser els intèrprets de la cançóSe'n va anar, que va participar en el quart festival de la Cançó Mediterrània i en va ser la guanyadora.

Curiosament he rellegit aquests dies un text deJosep Pla sobre la televisió. Com feia de vegades, per ser radical sembla que acudia a radicalitats anònimes. Escriu: «Encara és l'hora que hagi trobat un home dedicat al cultiu de la intel·ligència que, de la televisió, no n'hagi dit amargs pensaments. Els més equilibrats m'han assegurat que aquest espectacle contribuirà decisivament i definitivament a la cretinització de la gent».

També sense dir noms, assegura que un novel·lista anglès li deia que «sense aquesta diabòlica invenció, una part d'aquestes persones llegiria, en aquest moment, un llibre. I ja ho veieu. Som a les portes d'una cretinització general i col·lectiva».

Notícies relacionades

M’ofens, Uclés

¿Repetirà Moreno la majoria?

Penso que ningú discutirà que, gràcies a la televisió, avui tenim una informació i una «visió» que la humanitat en conjunt no havia tingut mai. És clar, contra l'acceptació o la negociació en bloc, tenim la possibilitat de triar. El mateix passa amb els llibres, admiratPla.Hi ha qui no es cansarà de llegir-lo a vostè i qui se sentirà atret per les insignificances. I el mateix passa amb les diverses manifestacions musicals, teatrals, cinematogràfiques, pictòriques, gastronòmiques... i editorials.

Senzillament, es poden triar els programes televisius com es trien els llibres. La televisió no és única, com tampoc ho és l'articulisme, que vostè,Pla,ha treballat tan suggestivament. Com vostè va experimentar, i explica, hi ha vins admirables i vins infectes. Quan diu que la televisió «cretinitzava», ¿no cau en una injusta generalització? ¿No barreja vins? Molts ciutadans el van descobrir i el van admirar, a vostè, quan va acabar una llarga entrevista a la maleïda televisió. Goso creure que els qui l'escoltàvem no érem cretins.