Sempre Broggi

«Estima i fes el vulguis». Aquesta sentència de sant Agustí era, per aMoisès Broggi,el millor ensenyament vital. Amb la vista descansant en el passat, però afirmant-se en un present en el qual sempre va voler deixar empremta,Broggi estava convençut que només aprofundint en l'amor i la generositat la humanitat tiraria endavant. Durant la seva llarga vida havia estat testimoni de com la història -i els seus errors- mai deixa de repetir-se, com la desigualtat és una bretxa que continua oberta i com els poderosos subjuguen els febles. «L'egoisme guanya l'altruisme», constatava amb neguit. Però lluny de deixar-se portar per l'escepticisme, propugnava un canvi total de paradigma per construir un món més just i equitatiu. 104 anys de vida donen per a molt. 104 anys d'un home incansable, prestigiós cirurgià, humanista inquiet i ciutadà compromès amb el nacionalisme català són gairebé una eternitat. La mateixa que ell buscava durant els seus últims anys en les seves reflexions vitals.Broggimirava el seu cos -menut, fràgil, gairebé evanescent- i trobava en el seu declivi físic l'evidència de la fugacitat de la vida material i la necessitat d'aprofundir en el camp espiritual. «Arribar a identificar-se amb l'esperit universal és pensar que el Jo també és part de les flors, de la terra, de la natura… És necessari buscar aquest esperit universal que ens anima i és immortal». L'últim dia del 2012,Moisès Broggi el va trobar.