La roda
Maternitat, tema universal
M'han dit que les bones novel·les són aquelles que aconsegueixen fer-te somniar. No necessàriament perquè et presentin mons imaginaris i llunyans, sinó perquè connecten directament els dos subconscients que intervenen en aquest acte màgic que és l'experiència de llegir: el de l'escriptor i el del lector. Vaig passar aquest darrer cap de setmana plujós ambPura sang,d'Ada Castells, i vaig tenir la sort de somniar-hi. Només aclucar els ulls ja era a la Menorca misteriosa que descriu l'autora, ja era amb la Sílvia i els seus conflictes.
El llibre toca molts temes, però el moll de l'os diria que n'és la maternitat, un tema que encara que només pugui ser experimentat per la meitat de la humanitat és, al contrari del que consideren molts especialistes, tan universal com la mort o l'amor. Una de les coses més interessants que planteja aquest relat gòtic i tenebrós és el de la relació entre creació artística i maternitat.
Notícies relacionadesPer a la dona creadora el fet de ser mare sempre és un enigma a resoldre, ja sigui per no voler/poder experimentar-ho, perquè ocupa massa espai o per les complicacions que sorgeixen quan es volen fer encaixar els dos processos, el creatiu i el biològic. Per a les dones maternals (també n'hi ha que no ho són, tot s'ha de dir) un fet no pot anar deslligat de l'altre de la mateixa manera que no es pot desvincular la literatura de la vida.
En un món d'escriptors que necessiten aïllar-se per fer la feina, a algunes dones ens passa just el contrari. Només podem escriure si ens deixen satisfer les nostres necessitats com a mares. He interpretat que aquest és si fa no fa el nucli latent dePura sang, encara que l'Adaté l'amabilitat d'estalviar-nos discursos moralitzants o ideològics i sobretot, sobretot, no cau mai en aquesta tendència tan embafadora ara de moda de la maternitat mística.
