Dues mirades
Marques
W.H. Auden, en una resposta al tòpic de quin llibre s'enduria a una illa deserta, va escriure que triaria un diccionari, «perquè és una font d'infinites lectures». És a dir: ensenya, interpel·la, esperona, estableix un diàleg fecund amb el lector i proposa noves combinacions.
Narcís Comadiraacaba de publicarMarques de foc, que té una funció similar. El poeta hi parla de poemes, els que l'han colpit de debò, des de les cançons infantils fins als últims descobriments, una xarxa que inclou, «en una mescla d'antologia, d'autobiografia, de memòries i d'assaig i, encara, de mostres de traducció», cultures diverses i múltiples referents, com múltiples i diversos són els acostaments a tot allò que ens ajunta i que, com diriaCarner,fa que ens sentim partícips d'uns mots que tornem a entendre, «mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits». Com una pàtria, una permanència ètica i estètica.
Mentre descriu, acota, compta i enfila els grans d'aquest rosari, les baules d'una cadena que s'estén en el temps, atenta a l'esgarrifança de les «ramades populoses de paraules», ens indica també un camí pel qual transitem -i on establim noves fites-, lectors del seu itinerari poètic i alhora caminants inexperts que anem a la recerca d'una ruta pròpia. Per on avancem marcats a foc per la lletra que ens fa vibrar, versos que «acaben formant part de la carn i la sang de la nostra ànima».
