Petit observatori
No es pot programar la passió
La mort de Martí Gasull m'ha fet reflexionar. No el coneixia personalment. Sabia que era un activista destacat en favor de la llengua catalana, i prou. Ha mort a 6.000 metres d'altura, intentant pujar al Manaslu, a l'Himàlaia. Una allau, nascuda dos quilòmetres més amunt, prop del cim, va baixar implacablement fins arribar al lloc on dormien els alpinistes.
Els mitjans de comunicació s'han fet ressò de la tragèdia, i han explicat l'activitat que, amb gran empenta, feia Gasull a favor de la llengua catalana. Era un activista, un promotor, un entusiasta de 43 anys, llicenciat en filosofia i en filologia clàssica.
Aquesta dedicació la feia compatible amb les ascensions als Alps i a la desafiadora serralada de l'Himàlaia. Es comprèn que la notícia de la seva mort hagi produït en els qui treballaven amb ell una profunda tristesa. Podia fer tantes coses encara...
El fundador de la Plataforma per la Llengua tenia encara molt camí per endavant. I aleshores es planteja el dubte: un home tan eficaç, tan necessari en el camp del progrés lingüístic, ¿s'havia d'exposar al risc propi dels grans escaladors? Algú podria pensar que no. Jo em permeto creure que sí. Molts dels grans personatges de la història no han tingut com a lema la prudència. És la capacitat d'entusiasme i l'impuls d'aplicar-la a tot allò que l'atrau el que defineix una persona excepcional. Els seus fets es deuen a la passió, no es deuen al càlcul.
«Era massa important per a nos-
altres, i per al país, l'activitat d'en Gasull. No s'havia d'arriscar per la satisfacció de coronar un pic de 8.168 metres». Sovint argumentem d'aquesta manera. Però jo capgiro el raonament amb una pregunta: «¿Sense la passió alpinista, aquest home hauria estat el lluitador que era?». A la gent que té vocació d'explorador no se li pot demanar un límit. «La llengua sí, però la muntanya no». Ens dol la mort de Martí Gasull. Però hem de celebrar com ha viscut.
