Dues mirades
Trampa saducea
La idea llançada pel president del Conca s'assembla molt al que fa temps es coneixia com a trampa saducea. Vull recordar queCarles Duarteha obert la porta al fet que els Premis Nacionals de Cultura s'atorguin a escriptors que viuen a Catalunya i que escriuen en castellà. Parlo dels saduceus, perquè eren els integrants d'una secta jueva que no creia en la resurrecció dels morts i que, amb un afany indescriptible de tocar els nassos, miraven de posarJesúscontra les cordes amb preguntes capcioses que, fos quina fos la resposta, l'empenyien a una íntima contradicció. «Si una dona -deien- s'ha casat amb set homes, quan ressuscitin tots de qui serà esposa?».
Havies de ser Déu, per contestar com Déu mana. Els escriptors que escrivim en català, però, no som Déu, i davant la disjuntiva que plantejaDuartese'ns planteja un dubte existencial. És una bona idea, perquè tothom en pot gaudir, en igualtat de condicions; i és una idea dolenta, perquè els escriptors en castellà ja poden guanyar altres premis, mentre que aquells que ho fem en català només podem aspirar a guanyar elnostre.
La maquinació deDuarteés que diu que no hi hauria d'haver compartiments estancs. És a dir, no més premis de dansa, teatre o pintura, sinó premis a la cultura en general. I que aquí, és clar, tant és ballar com escriure en castellà. Tot és molt lògic, però, no ho sé, continuo pensant en els saduceus.
