Enees i 'Paoletto'

Una de les possessions que tenia a casa sevaPaolo Gabriele, el Paoletto d'aquesta nova entrega d'intrigues vaticanes, era una traducció deL'Eneida, del segle XVI. És una dada no gens menyspreable. També hi tenia, segons l'escorcoll de la guàrdia suïssa (que hi va anar, suposo, sense la vestimenta cuirassada), un xec de 100.000 euros i una palleta peruana d'or. Res, minúcies. El que compta ésL'Eneida. En aquesta colossal aventura deVirgili,fonament clàssic de la futura pàtria italiana, reconstrucció mítica de la fundació de Roma, Enees és un personatge que només es mou per un objectiu: refer, lluny de la seva natal i destruïda Troia, l'esplendor de la seva nissaga en unes noves terres. Reconstruir la glòria perduda amb la màxima de la fidelitat a unes idees i a un destí. Enees ho sacrifica tot per dur a terme la seva missió, també l'amor estripat de la reina Dido, que no entén com és que l'heroi abandona el recés amable de Cartago per tornar al mar i a la inseguretat.

Vull pensar que Paoletto no teniaL'Eneidaa casa per mirar de vendre's l'exemplar i fer negoci. Que la tenia per llegir-la i rellegir-la, com un far de la seva (ara criminal) conducta. Sacrificar-ho tot per la dignitat d'un pontífex a qui servia amb devoció i que, segons ell, es veia amenaçat per forces ocultes i malignes. Feia temps que ens convenia una dosi de conxorxes al reialme deSant Pere.