La llengua, altra vegada

Dejà vu.Aquesta és la sensació que provoca la nova sentència del Tribunal Suprem contra la utilització del català com a llengua vehicular del sistema educatiu de Catalunya, en aquest cas en el segon cicle de l'ensenyament infantil, de 3 a 6 anys. Igual que va fer l'any 2010, l'alt tribunal interpreta de manera esbiaixada la sentència sobre l'Estatut que al seu dia va emetre el Tribunal Constitucional i considera que aquest vol que el català i el castellà tinguin paritat absoluta en el sistema educatiu, és a dir, no només que es garanteixi el dret individual dels pares que volen escolaritzar els seus fills en castellà sinó que això s'estengui per defecte a tots els nivells de l'ensenyament.

L'embolic judicial es completa amb el fet que l'aplicació de la sentència del Suprem és competència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que en el cas precedent -tot i que encara hi ha recursos pel mig- va circumscriure la utilització del castellà com a llengua vehicular als casos en què es demani de manera explícita. Per lògica, ara hauria de passar el mateix. En tot cas, la consellera Irene Rigau creu que la continuïtat del model actual està blindada per la llei d'educació de Catalunya. És desitjable que tingui raó, perquè haver d'insistir a aquestes alçades en l'èxit i en la validesa de la immersió lingüística és pesat per obvi. La intransigència i la ignorància s'entesten a dividir i crear un problema on no n'hi ha cap.