Peccata minuta
El Teatre Nacional de Catalunya
No hauria d'haver firmat mai aquestes paraules (perquè parlar d'un mateix és de molt mala educació periodística) ni haver presentat la meva candidatura a la direcció del Teatre Nacional de Catalunya (perquè el que no pot ser no pot ser i a més és impossible), però vaig decidir que, a canvi d'un esforç raonable (enviar un currículum pere-mail), podria, jugant a jugar, ratificar si els meus antics fantasmes se seguien bellugant o era jo el confós. Els suplico, per favor, en nom de la meva extinta elegància, un senzill exercici de fregolisme: que, a partir d'ara, el meu nom s'esfumi darrere de les imaginàries inicials WC (Wenceslau Conca, per exemple).
Resulta que el ciutadà WC, director escènic de 56 anys, ja sense àvia, té a les seves espatlles 70 muntatges teatrals de desigual fortuna -curiosament, gairebé la meitat d'ells d'autor català-, un quart de segle de magisteri a l'Institut del Teatre, vuit anys de resurrecció, gestió i direcció del Sitges Teatre Internacional (per allà van passarAlbertí, Rigola, Bernat, Subirós...) i la confiança de diversos Governs de la Generalitat per representar el nostre patrimoni cultural a Madrid, Frankfurt, Guanajuato (Mèxic), Nova York o el parc de la Ciutadella, a tocar del mamut de pedra. Però qui no te un all te una ceba i el nostre WC, quanJosep Maria Flotatsencara exercia de català, va tenir la pèssima ocurrència d'opinar en lletra impresa sobre la concepció napoleònica -sempre segons WC- quele comédien françaistenia del teatre públic malgrat declarar-se hereu universal deJean Vilar.Tampoc ambDomènec Reixachal capdavant del TNC el llengut va saber callar i va denunciar barroerament la condició de club privat del mausoleu deBofill, on sempre es va vetar l'entrada a notables dramaturgs comSalvat, Mesalles, Planella, Albertí...I, en confiança, tampoc li va semblar elegant a WC -ja mig lliure dels seus excessos; el temps ho cura tot- que el somrientBelbel, després d'haver-li dit molt i molt seriosament que comptava amb ell (¡Oh,Molière!), li comuniqués, a través de la seva atenta secretària i no personalment, que d'això res, monada. Lleig.
Notícies relacionadesDel primer filtratge d'aspirants a la direcció del TNC en van tenir cura els senyorsReixach, Belbel, Benach, Homar i la senyoraQuintana, que van decidir fer passar a la final els candidats (i candidata)Albertí, Broggi, Portaceli iMestres. La relativa sorpresa de WC de no figurar entre els preelegits (totsprimus inter pares) es va deure al fet que ell, encara una mica ingenu, imaginava que aquell tribunal valoraria els mèrits professionals dels concursants i no la seva idoneïtat política -que d'això ja se n'ocuparien més tard professionals d'un altre àmbit- i li va doldre veure els seus companys de professió exercint de comissaris polítics.
El ciutadà WC agraeix de tot cor als seus col·leguesAlbertí, Broggi i Portaceli, així com a l'afició en general, la compartida estranyesa davant el que ha succeït. Abans-d'ahir la premsa publicava la llarga llista de noms i cognoms en qui recaurà la responsabilitat de la tria final.Kafkaés Déu. ¡Que guanyi el millor!
