Dues mirades
Víctor i Bibiana
Una de les persones que, literàriament, em mereix més confiança, l'escriptor i críticVicenç Pagès,deia ahir que «si el català només serveix per escriure drames rurals, i no articles de diari, llavors no m'interessa». A mi tampoc. La frase es refereix a la prova de llengua catalana dels exàmens de selectivitat, una mena de baròmetre que cada curs encén una polèmica, potser restringida però que ens informa de quins són els criteris que s'apliquen per valorar els coneixements dels nois i les noies que acaben la secundària.
Havien de triar entreVíctor Catalài els seusDrames ruralsoBibiana Ballbé i un article sobre el cinema, els parcs i Nova York. No cal dir que va triomfar la periodista per damunt de l'escriptora, perquè, entre d'altres coses, l'examen demanava que s'expliqués aquest fragment deDesdejuni a can Tifanny: «Es triga exactament quatre segons per anar d'aquí a la porta. Jo te'n dono dos». La versió dura, la deVíctor Català, incloïa una descripció «d'una escena de la vida rural que us hagi emocionat», mentre que la prova deBibiana Ballbéproposava la reflexió sobre una cançó. Golejada.
El problema no radica en el menyspreu a la modernitat per arrecerar-nos en els clàssics. El problema és que es fomenta, per la via de la facilitat, una cultura que viu el present sense saber què deixa enrere. Això és el que han triat els futurs estudiants universitaris.
