50 anys de 'Nosaltres, els valencians'

Joan Fuster(1922-1992) va publicar el 1962 el llibreNosaltres, els valencians, la guia El País Valencianoi el pamfletQüestió de noms. El primer, un llibre d'encàrrec, va inaugurar, precisament, Edicions 62 amb motiu del dia de Sant Jordi. 50 anys després, l'obra fusteriana, vista en conjunt, representa l'únic paradigma de referència per interpretar el País Valencià com a objecte d'estudi. No és cap casualitat, en aquest sentit, queErnest Lluchassenyalés queNosaltres, els valencians separa la nostra història de la nostra prehistòria. Historiadors, sociòlegs, economistes i literats de divisa plural en són -en som- deutors en més o menys grau. Sense

Nosaltres, els valenciansno s'expliquen tampoc els models de país que van emergir durant el tardofranquisme i l'adveniment de la democràcia.Joan Fuster,ambJosep Pla,la millor prosa no narrativa de la llengua catalana, no va entendre mai «l'ofici d'escriure» com una finalitat en si mateixa. De fet, va abandonar la poesia per l'assaig per raons d'«estricta intervenció pública».

La literatura va ser per a ell una manera de proposar i de discutir arguments a partir de la subjectivitat radical, àcida i provocativa que havia begut deMichel de Montaigne-autor en què busca el seu referent més sòlid-,Erasme de Rotterdam, Voltaire, Denis Diderot, Bertrand RusselloAntonio Gramsci,entre un ventall variat de cultivadors del que ell mateix va batejar com a «literatura d'idees».

Nosaltres, els valencians,en el context sociocultural dels anys 60, va ser una incitació intel·lectual a pensar el país com a tal i una crida a la mobilització de recursos i voluntats. Al capdavall, la grandesa intel·lectual no rau només en allò que s'expressa sinó, també, en el que suggereix i en el que és capaç de mobilitzar. Des d'aquest punt de vista,Joan Fusterha estat l'intel·lectual més influent del segle XX. Darrere del seu escepticisme militant i un racionalisme afrancesat, en la seva obra hi subjau una creença tenaç en les possibilitats de l'activitat intel·lectual com a motor de l'acció sociocultural i política. Les seves contribucions assagístiques i el seu sentit de l'honradesa intel·lectual el van impulsar, de vegades a contracor, a convertir-se en el prototip de l'intel·lectual compromès a la manera dels moralistes francesos o dels liberals britànics que tant admirava.

Sempre matisat per un sa escepticisme, sense cap pretensió d'absolut. «Totes les meves conviccions són provisionals, però que consti que no ho dic amb orgull» i «de conviccions se n'han de tenir, però poques» són dos dels seus aforismes més citats. Un estil sentenciós i directe, amanit amb dosis d'humor, completa una voluntat literària al servei de l'eficàcia comunicativa i l'orientació didàctica consubstancial a l'assaig literari i al periodisme d'opinió, que van ser els seus gèneres més freqüentats. Les seves lúcides i arriscades propostes en ple franquisme i el seu compromís amb la modernització intel·lectual del país el van elevar, amb malaltissa freqüència, a categoria de boc expiatori de les frustracions col·lectives dels sectors més immobilistes. Ja en els anys 60, el franquisme local va aplicar aJoan Fusteraquella sentència queMussolini va llançar sobreGramsci: «Es tracta d'un cervell que s'ha de paralitzar». I ho van intentar, fins i tot amb bombes. «Tots som jueus respecte a un altre», li agradava repetir parafrasejantJean-Paul Sartre. Malgrat això, com ell mateix declarava, la seva obra de temàtica cívica i política, com el mateixNosaltres, els valencians,potser «ha estat més discutida que no llegida». «Són llibres que feien falta i que algú havia d'escriure. Són llibres que, a mi, llavors, m'hauria agradat llegir, no escriure. Però els vaig escriure jo i continuo mantenint el seu contingut», insistia orgullós poc abans de morir.

Notícies relacionades

M’ofens, Uclés

¿Repetirà Moreno la majoria?

Aquesta funció instigadora de consciències i voluntats ha provocat que, en alguns ambients,Joan Fustersigui conegut, gràcies a un interessat malentès, només com l'ideòleg del nacionalisme local. Més enllà del prejudici reduccionista, l'objectiu deNosaltres, els valenciansés, en primer lloc, la impugnació dels vells tòpics i les atàviques interpretacions sobre el país típiques del conservadorisme indígena.

MALGRAT el que afirmin els apòstates professionals,Joan Fusterva ser un sòlid intel·lectual per a qui l'heterodòxia era una norma de comportament obligatori. Una lectura fusteriana sense prejudicis exigeix, a més a més, interpretarJoan Fusteral marge del moviment que tan gràficament va batejar el sociòlegRafael-Lluís Ninyolescom el «fusterianisme nacional», del qualFuster,com tantes altres coses que se li imputen, és innocent. 50 anys després, el nostre homenatge seria la relectura atenta i crítica, racional i reflexiva d'aquesta trilogia seminal per a la producció literària valenciana posterior. Malgrat el pas del temps, llegirJoan Fusterés encara un «desinfectant», com ho era per a ell llegirBertrand Russell.La seva lectura continua sent una convocatòria il·lustrada. Rellegim-lo i discutim-lo. Però, sobretot, no ens l'inventem. Periodista.