Un bes amorós

No cal ser cap expert en publicitat per saber que la campanya Unhate de Benetton du, de fàbrica, la necessitat de renunciar a la campanya. Aquesta és l'estratègia: que se sàpiga que existeix just el dia abans de demanar excuses i decidir «amb efectes immediats, retirar la imatge de qualsevol publicació».José Zaragoza,ideòleg d'aquell espot de maniquís del PSC, segur que s'hi va inspirar. No és tan important la continuïtat de l'anunci com el pensament, implícit en la promoció, que la campanya tindrà més ressò si se suspèn. És a dir, pensem-la de tal manera que ens veiem obligats a suspendre-la. Per això m'entendreix la falsa sinceritat de la companyia a l'hora de demanar disculpes, aquesta ingenuïtat de pa sucat amb oli. Diuen: «Només volíem combatre la cultura de l'odi i lamentem que l'ús de les imatges del pontífex i de l'imam hagin ferit la sensibilitat dels fidels». Però ¿què es pensaven? ¿Que els fidels catòlics (i m'imagino que els musulmans) correrien a robar pòsters de Benetton per penjar a les esglésies, al costat del Sant Crist i la Mare de Déu, una foto del Papa morrejant-se ambAhmad al-Tayeb?

S'ha de dir que l'actitud deBenet XVI és la més sensual de totes les del muntatge de la marca italiana. Mentre el cap bascula cap a l'esquerra i els ulls es clouen, sona de fons allò que cantavaConcha Piquer:«Pero un beso de amor, no se lo dan a cualquiera».