Mestre Pernau

Amb la seva habitual agudesa, Miquel Ferreres ha elegit per homenatjar Josep Pernau, que va morir ahir, la frase de Ryszard Kapuscinski que diu que «per ser periodista s'ha de ser bona persona; els cínics no valen per a aquest ofici». Pernau era, en efecte, a més d'un dels grans del periodisme, una bona persona, un home bo en el sentit machadià del terme. Va ser un entranyable pagès de Lleida que va encomanar la seva bonhomia a tots els que el van envoltar.

Malgrat la sentència del reporter polonès, el periodisme està ple de cínics. Pernau no ho ha estat mai. Per això segurament va deixar de dirigir alguns diaris en la seva llarga trajectòria professional i per això va patir represàlies.

Va ser un mestre de periodistes, el millor de la generació que va viure el tardofranquisme i la transició democràtica. I, com tot bon mestre, va ser humil. Va dirigir diaris i revistes, però va saber després exercir de comentarista, amb la seva celebrada columna diàriaOpus mei, que va publicar durant gairebé 30 anys a EL PERIÓDICO. Després d'haver estat director, va saber i va voler també treballar com a reporter, tornant a les fonts del periodisme, de la qual cosa és un destacat exemple la sèrie, publicada també en aquest diari, sobre els països de l'Est d'Europa, als quals va viatjar per explicar el seu adveniment a la democràcia després de la caiguda del Mur de Berlín.

Notícies relacionades

M’ofens, Uclés

¿Repetirà Moreno la majoria?

Mestre de la ironia, que va cultivar especialment a la columnaOpus mei-el títol per si mateix ja és una ironia-, el seu periodisme va ser sempre rigorós, crític i independent, en defensa dels valors democràtics i com a contrapès dels poders, a més a més de respectar en tot moment la deontologia periodística i concebre l'exercici del periodisme com un servei públic en què elspropietaris eren els lectors o els receptors dels missatges.

Fundador del Grup Democràtic de Periodistes en plena dictadura, el seu servei als companys va prosseguir després durant la transició, com a president de l'Associació de la Premsa, i, ja en l'etapa democràtica, com a degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president de la FAPE (Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya). Va fer, va ensenyar i va representar la professió. Millor trilogia, impossible.