Suïcidi, treball i societat

El col·lectiu xinès a Catalunya compta, amb dades de febrer del 2011, amb 7.696 treballadors donats d'alta a la Seguretat Social com a autònoms, una xifra que duplica la dels seus més immediats seguidors, els italians, amb 3.485. A aquesta xifra s'hi hauria d'afegir la majoria dels ciutadans d'origen xinès residents a Catalunya que s'han nacionalitzat espanyols, els quals habitualment també són empresaris. L'elevada taxa d'empresariat xinès s'explica per la història i les característiques d'aquest flux migratori procedent la majoria d'una àrea molt petita del sud de la província de Zhejiang especialitzada en la migració internacional des de la dècada del 1920, malgrat que la seva visibilitat aquí sigui un fenomen més recent. La migració és familiar i l'expectativa és que la família controli els mitjans de producció necessaris per a la seva pròpia subsistència i prosperitat. Les iniciatives de les famílies emigrants xineses demostren una gran flexibilitat i capacitat d'adaptació a les economies on s'insereixen. Sempre hi ha un pioner en una nova activitat econòmica, i si té èxit la seva experiència és replicada per uns altres fins que se satura el mercat amb la seva oferta, moment en què s'obren altres línies empresarials.

L'èxit no està mai garantit. L'obertura, tancament i/o renovacions de negocis xinesos és una constant. Les empreses que obren són de diferent capitalització. Les grans inversions suposen un risc especial per a la família que les realitza, ja que posa en joc les contribucions i esperances de moltes persones que tenen l'expectativa de començar a recuperar el que hi han invertit. El fracàs s'acostuma a assumir i no té especials conseqüències quan la inversió no és excessivament elevada, però a vegades la pressió, per diferents circumstàncies, pot acabar en tragèdia, i la pitjor tragèdia sempre és la pèrdua de la vida, com ha passat recentment en el cas d'Esplugues.

La relació d'economia i suïcidi no és nova en el context xinès ni en d'altres. El febrer del 2009, a Manresa 18 treballadors xinesos van amenaçar de suïcidar-se llançant-se al buit des del capdamunt de l'edifici que estaven construint per a una empresa que feia tres mesos que no els pagava el salari. En un temps rècord van aconseguir la presència d'interlocutors i el compromís de la promotora per abonar les nòmines endarrerides. Fa un any, a Shenzhen, a la província de Guangdong, hi va haver una onada de suïcidis a l'empresa taiwanesa Foxconn, que compta amb més de 400.000 empleats i es dedica a acoblar productes per a empreses com Apple. El succés va tenir com a conseqüència un augment dels salaris i certes millores laborals que després es van estendre a altres empreses de la zona.

El suïcidi, en el context cultural xinès, sol tenir una connotació de resistència i de denúncia, és a dir, constitueix l'últim recurs al qual es pot accedir per fer sortir a la llum situacions injustes i cridar l'atenció sobre elles. Atemptar contra la pròpia vida és un dels actes més reprovables de la cultura xinesa perquè s'entén que el nostre cos no ens pertany, és un llegat dels avantpassats que es té l'obligació de transmetre a futures generacions per donar continuïtat a la família de la qual formes part. El cos s'ha de cuidar, no s'ha de destruir, i morir abans de temps es considera una gran desgràcia. La Xina està obsessionada amb la salut i una llarga vida. El millor regal que es pot fer són medicines. A més, s'ha de procurar no emmalaltir.

A la Xina, quan algú se suïcida, el primer que es pregunten tots és qui és el responsable. El suïcidi representa una condemna moral davant una situació que l'ha provocat, davant d'una causa concreta. El suïcidi és una prova de la injustícia i una denúncia davant la societat. El perfil del suïcida a la Xina contrasta amb el de la resta del món: sol ser dona abans que home, jove abans que gran, i rural abans que urbà. Les dones joves rurals són el segment de la població amb una taxa més elevada de suïcidis. Aquest patró s'interpreta com una denúncia davant de maltractaments, davant de matrimonis arreglats infeliços. És una protesta, un acte de resistència que crida l'atenció a la societat que permet arribar a aquests extrems. La pressió, els maltractaments, la violència a la qual han estat sotmesos en determinats moments els treballadors xinesos a l'estranger han portat a suïcidis com els que van tenir lloc en les explotacions de guano al Perú o els ingenis de sucre a Cuba al segle XIX.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

Aquest comportament de protesta i denúncia portat a l'extrem no és exclusivament xinès. Recordem l'inici de larevolució dels gessaminsde Tunísia, quan el venedor ambulantMohamed Bouazizies va cremar com un bonze el 17 de novembre del 2010 per protestar per l'acció de la policia, que, al confiscar-li la parada ambulant de venda de fruites, el va deixar sense feina. O els 35 suïcidis de treballadors de France Télécom durant el 2008 i el 2009 que van obligar l'empresa a acceptar negociacions amb els sindicats per rebaixar el grau d'estrès dels seus empleats.

L'article el firma també Joaquín Beltrán. Tots dos són professors de la UAB.