Zapatero, en fase d'immolació

Després de la revelació deJosé Luis RodríguezZapateroque ja tenia la decisió presa sobre la seva presència al cartell de les pròximes eleccions, el que va despertar la meva curiositat, molt poca, va ser el nom del confident, i molta, el moment en què la farà pública. No hi ha fulles per esfullar sobre elsío elno,perquè les enquestes ens diuen, sense titubejos, que ja no li queden margarides. Diràno. Sento i llegeixo les opinions dels més importants dirigents socialistes que afirmen queZapateroés la seva única hipòtesi de treball, la gran carta electoral amb què pensen guanyar la partida. Aquest cor verbal forma part de les litúrgies convencionals en les quals no creu ningú, ni els mateixos que les diuen, per descomptat, aquests els que menys. Als passadissos de les confidències hi ha una rara unanimitat, l'única carta que tenen per jugar i amb la qual pot haver partit és la d'Alfredo Pérez Rubalcaba. Poques vegades hi ha hagut tanta concordança.

Però abans d'arribar aRubalcabaem quedaré un moment ambZapatero. No analitzaré aquí els importants canvis en el camp de les llibertats personals i avenços socials amb què va obtenir tantes fervoroses adhesions i tants rebutjos irats. Estem en l'economia, en l'economia real i emocional. Amb els vents a favor se li va disparar el seu fàcil optimisme i va emprendre una imparable retòrica de fórmula 1, amb ell de pilot únic i un entregat acompanyament com a escuderia, en el qual hi havia molta gent interessant, però el que és conduir, només conduïa ell. Segons les seves declaracions, anàvem disparats i en condicions de passar a tothom. A Itàlia, respiràvem sobre el clatell de França i fins i tot ens permetíem enviar encàrrecs a Alemanya. L'optimisme deZapateroera com l'espuma del cava acabat d'obrir. Lògic. I gairebé de sobte, sense que la veiés, igual que molts altres, va arribar la crisi i quan es va despertar ja s'havia instal·lat com en el conte deMonterroso. Va arribar de fora, però aquí la vam amassar amb el nostre propi llevat. La crisi va posar en relleu el disbarat del monocultiu del totxo com a únic gran motor de la nostra economia. Construíem més cases que França, Anglaterra i Alemanya juntes. Un despropòsit que feia més de 10 anys que es repetia,Zapateroen va heretar la tornada, amb l'entusiasta acompanyament de banquers i empresaris.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Com que ja hem vist i continuem veient la pel·lícula, en coneixem perfectament el guió. És una afirmació diverses vegades escrita als alts documents de la Unió Europea que a Europa ens movem en un quadro d'economia social de mercat, però ara sabem que ens movem en un quadro d'economia brutal de mercat. Es va culpar de la crisi, perquè era una evidencia, el desaprensiu capitalisme financer. Hi va haver una espècie d'ofrena lírica encapçalada perSarkozyque afirma que s'havia de refundar el capitalisme sobre altres pressupostos per sortir de la crisi, però, com que contra els fets no s'hi valen els arguments, estem veient que l'única sortida que ens ofereixen és l'obediència als dictàmens d'una especulació financera que ha sotmès i està sotmetent el nostre país a un insuportable estrès econòmic. I arribo a la paraulaimmolacióque he fet servir al títol. La primera accepció del verbimmolar,segons el diccionari de l'IEC, és: «sacrificar, oferir en sacrifici».Zapaterova decidir oferir-se com a víctima. Va rebobinar tot el que havia dit i ara és un entusiasta executor de les mesures que recomanen o dicten els mercats i els líders dels països europeus i mundials que bressolen els mercats. En pro de la necessitat està portant a terme una sèrie de retallades i congelacions sobre els de sempre, perquè és més fàcil. Personalment, els grans financers i executius estan passant per la crisi sense trencar-se ni tacar-se. Està prenent decisions que havia promès que no prendria mai. S'està cremant perquè altres puguin construir sobre les seves cendres, això pensa i en això creu, em diuen. Segons totes les enquestes, ha perdut la confiança de la ciutadania, però el fet sorprenent és que aquestes mateixes enquestes asseguren que el líder del PP,Mariano Rajoy, té el mateix crèdit o menys queZapatero, encara que anunciïn que el seu partit guanyarà àmpliament les eleccions. No hi insisteixo, aquest és un altre tema.

Diuen que Zapaterosap mesurar bé els temps. ¿Quan considerarà que ha arribat l'hora d'anunciar públicament el no? Després d'aquest anunci és quan apareixeràRubalcaba,i salta una pregunta: ¿és convenient que es rodi uns mesos a la presidència o que arribi directament a la campanya electoral? Penso que ha de ser candidat sense passar per la presidència. I arribar amb un discurs ideològic d'esquerres, creïble perquè sigui cregut. Un discurs nítidament socialdemòcrata dins de les coordenades actuals. És cert que la gent està cansada deZapatero, però també està cansada del neoliberalisme despòtic que ens domina. NomésRubalcaba pot liderar amb certes possibilitats una alternativa socialdemòcrata. ¿Ho voldrà? Si no ho vol li demanaran que s'immoli i sospito que està disposat a fer-ho.Periodista.