Canta, carter, canta

L'autor d'Un padre de película és a Barcelona per parlar aquesta nit a Casa Amèrica Catalunya dels poetes com a personatges de la seva narrativa (Neruda, Gabriela Mistral, Jorge Manrique). Recentment va assistir a Los Angeles a l'estrena mundial de l'òpera Il Postino, basada en la seva novel·la El cartero de Neruda, on el rol del poeta l'interpreta Plácido Domingo. L'estrena a Europa serà el 8 de desembre a Viena.

Quan es va alçar el teló per a lapremière mundial de l'òperaIl Postinoa Los Angeles no vaig poder evitar que de cop em vinguessin a la memòria els moments que van portar la meva obra escrita a aquesta culminació.

Il Postinoneix en el temps de la dictadura dePinochetcom un emocionat record des del meu exili a Berlín occidental del Xile democràtic que jo havia viscut i disfrutat fins que va venir el cop de 1973 que va sotmetre el meu poble a la violació dels seus drets humans, tot inaugurant un període de barbàrie i enviant centenars de creadors a l'exili.

A l'anar escrivint la meva novel·laEl cartero de Neruda, crec que al meu cor bategava la necessitat de recuperar el modest i imperfecte paradís que havia perdut: aquell Xile on el poeta estava prop de la gent, i la gent sentia que el poeta parlava per ells. Un país on es podia aprofundir la democràcia amb alegria i imaginació sense sospitar que de sobte molts haurien de pagar amb les seves vides aquesta afectuosa gesta.

Des del primer moment l'obra va aconseguir una ràpida emigració cap a altres gèneres. Encara no havia acabat d'escriure-la quan un productor alemany, a partir de la lectura d'uns quants capítols, em va proposar escriure la història dePablo Nerudai el carter com un guió. Confós per la seva generositat, ho vaig fer, tot i que vaig deixar en suspens el final de la novel·la, i a l'entregar-li el guió em va proposar, sorprenent-me, que el dirigís jo mateix.

L'atzar va voler que la pel·lícula tingués un efecte insospitat. ElFrankfurter Allgemeine Zeitungva comentar que es tractava d'un film «meravellós», i quan es va presentar al Festival de Huelva el 1983 va guanyar el primer premi i el del públic.

Des de la publicació del llibre, la història ha estat adaptada en nombrosos països a la ràdio, al teatre (més de 200 muntatges arreu del món), i al cine perMichael Radford. Durant alguns anys, els joves de molts països portaven una samarreta amb una de les frases més populars de la meva obra: «La poesia no és de qui l'escriu, sinó de qui la utilitza».

Em vaig acostumar a pensar que amb aquesta senzilla història entre un gran poeta i un home humil podia passar qualsevol cosa: menys que arribés el dia en què es convertiria en òpera i que el rol deNerudael cantaria el mestre de mestres, aquest gran artista i esplèndida persona que ésPlácido Domingo.

El compositorDaniel Catán,mexicà que viu a Los Angeles, va enfrontar un desafiament que l'excita: fer òpera en espanyol, una llengua poderosa que no compta en aquest gènere amb gaires exemples il·lustres. Mantenint les distàncies, es veu comMozart s'entossudeix a fer òpera en alemany quan tothom donava per entès que l'òpera era un assumpte absolutament italià. La llengua deCervantes,i la deNeruda,és per aCatánla manera com mirem la vida, el que fem amb ella: «En aquesta mirada ens enfrontem al que de debò és important: l'amor, la felicitat i la passió». Està convençut que una llengua és una manera deveure.

Fa uns 15 anys, el film italiàIl Postinova estar a Hollywood amb cinc nominacions als Oscar, entre elles una de pòstuma per aMassimo Troisi(el carter) com a millor actor que no va prosperar. Els acadèmics van preferirMel Gibsoni el seuBraveheart: una píndola amarga que encara no he pogut pair.Massimova crear un personatge amb una ànima simple i gran que és incapaç de dir tot el que sent, però que a la llum generosa deNeruda(Philippe Noiret) comença a transformar en brillants metàfores verbals la seva deliciosa i imprecisa gesticulació napolitana. La mort deTroisid'un atac de cor va cobrir el film d'una càrrega emotiva arrasadora.

El film francoitalià és un viu record als Estats Units i a Europa i els artistes que van pujar a l'escenari de l'Òpera de Los Angeles tenien al davant un desafiament: el record d'aquest film. Però, per no quedar-se enrere, l'Òpera de Los Angeles ofereix un repertori genial:Plácido Domingocom aNeruda,Charles Castronovocom el carter, Amanda Squitieriés Beatriz i la gran soprano xilenaCristina Gallardo Domascanta a l'esposa del poeta.

Vaig veure la impressionantstanding ovationdel públic i vaig llegir les elogioses crítiques nord-americanes i internacionals.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

Vaig veurePlácido Domingo,rondant els 70 anys, feliç.

Jo mateix també he complert els 70 aquesta setmana, i em vaig sentir com un nen el dia de l'aniversari. És cert, doncs, que el carter truca unes quantes vegades. I aquesta vegada m'ha portat un meravellós regal. Escriptor.