Esmena a la totalitat de Hawking

Les dues notícies es van produir gairebé al mateix temps. Va ser a començaments de setembre, el departament de màrqueting de l'editorial Bantan Bell de Londres anunciava la sortida del llibre de Stephen Hawking El gran designi, i resumia el contingut afirmant que, segons Hawking, Déu no era necessari per a la creació de l'univers, ja que, atenent-nos a la llei de la gravetat, l'univers es va crear a si mateix. L'altra notícia procedia del petit poble de Florida des d'on el reverend Terry Jones, pastor embogit d'una minúscula confessió cristiana, anunciava que pretenia cremar l'Alcorà per commemorar l'atemptat de l'11-S contra les Torres Bessones. El cremaria, deia, perquè l'Alcorà encarna el mal i la mentida, i ho faria en nom de la veritat, ja que la sang de Crist l'hi demanava.

Durant uns quants dies, Terry Jones amb prou feines va deixar una mica d'espai als mitjans de comunicació per a Hawking, ja que va posar en perill mitja humanitat, des d'Obama fins al muftí de Jerusalem, i en nom de Crist va ensenyar la teia i el llumí, i com a resposta, en nom d'Al·là, hi va haver violents tumults amb el resultat de més d'una dotzena de morts en diversos països islàmics. A Nova York, a la zona zero, solament es van creuar insults en nom de les respectives creences.

Després del soroll i de la fúria causats pel fanàtic Jones vam poder veure les dimensions de l'esmena a la totalitat de l'existència divina que havia fet Hawking, i la seva marea de repercussions. El gran designi va sortir el 9 de setembre, i sis dies més tard tenia 14 milions d'entrades en la versió anglesa d'internet. El públic està molt dividit entre aplaudiments i crítiques, també abunden les explicacions en suport d'un ens creador, ja que, diuen, Hawking no nega l'existència de Déu, només diu que Déu no és necessari per activar l'univers. Un argument fràgil, ja que si a Déu li traiem la seva activitat creadora, el deixem a l'atur; això és el que en el títol qualifico d'esmena a la totalitat. D'aquí ve la rebel·lió absoluta contra el pensament i la tesi de Hawking dels representants de totes les creences, des del papa Ratzinger fins als grans rabins, els aiatol·làs i els ulemes. Si el Déu creador no és necessari, tampoc ho són les diferents construccions de Déu en les religions monoteistes.

Però no s'alarmin ni s'espantin, perquè les sinagogues, les esglésies i les mesquites seguiran existint, així com els santuaris marians, el Mur de les Lamentacions i la kaaba de la Meca. Està clar que el savi britànic dóna al laïcisme arguments per convertir-lo en una espècie de religió militant de l'ateisme, com vol el biòleg Richard Dawkins, inspirador de la campanya que va aparèixer als autobusos de diverses ciutats europees: Possiblement Déu no existeix, així que deixa de preocupar-te i disfruta de la vida. La Santa Seu no es podia resignar al silenci davant les provocadores tesis de Hawking, i Benet XVI va fer un comunicat en què deia entre altres coses: «L'experiència ensenya que un món sense Déu és un infern on prevalen els egoismes, la divisió de les famílies, l'odi entre les persones i els pobles, la falta d'amor, d'alegria i d'esperança». És lògic que el Papa ho vegi així, i és cert que les religions han aportat molt de consol i han fet feliços molts creients, però, si fem un cop d'ull als mitjans de comunicació actuals i a les diferents etapes de la història, veiem que les religions han mantingut i mantenen cruels guerres i confrontacions tant dins d'elles mateixes com entre elles. La història ha estat tan variada que hi ha exemples per a tot.

El prestigiós biòleg Francisco Ayala, professor de la Universitat de Califòrnia, discrepa del que ha dit el seu amic Hawking, i, entre altres precisions sobre les famoses tesis, va declarar: «Jo crec que la ciència i la religió són dues finestres per mirar el món, però cadascuna permet veure coses diferents. La ciència tracta d'explicar l'origen de les galàxies i de l'univers; la religió tracta de la relació humana amb el creador, del sentit de la vida, la moral…». Ayala sosté que no hi ha contradicció entre ciència i religió, tret del cas de Hawking, que ha traspassat el límit. La raó pot explicar la diferència entre ciència i religió, però creure en Déu és qüestió de fe. Ayala és teista, però en el seu esquema de pensament no té lloc un déu personal.

No HI HA dubte que la fe és un sentiment màgic, en milions d'éssers viscut molt profundament, per això la teologia no és una ciència, si fa no fa és com un gènere de literatura fantàstica, molt pròxim a la poesia. La història de l'home era, entre altres coses, la de ser una factoria de déus,

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

fins que va arribar Moisès i va fer el gran reduccionisme a un de sol, però únicament per al seu poble. Déu, Jahvè, se li va revelar des d'un esbarzer en flames al Sinaí, al mateix temps que li deia: «Sóc qui sóc». Allà va néixer el monoteisme i la seva essència teològica. Res de més literari. No hi ha dubte que la teologia és un gènere de la literatura fantàstica.

Periodista.