Petit observatori
Emocions obligades o lliures
He vist durant uns moments un serial televisiu, i n'hi ha hagut prou amb un minut per quedar-me impressionat. Una noia plorava a batzegades, desesperadament, un home se la mirava amb una expressió de menyspreu duríssim. Tot era exagerat. Ella sangloteva (alçant i abaixant les espatles) amb un ritme gairebé de descàrregues elèctriques.
Tot em semblava fals. I ara penso que si no ho he suportat és perquè la dosi d'emoció que volien transmetre a l'espectador era excessiva i, sobretot, terriblement contínua. La simulació emotiva, en el teatre i en el cine, és un art molt difícil. Si es vol transmetre bé, és a dir, d'una manera creïble. Però he de reconèixer que aquestes manifestacions que a mi em semblen tan evidentment falses produeixen un gran efecte a molts espectadors. Si no fos així, aquestes escenes no tindrien èxit. I hi ha serials que en tenen, i molt. Segurament l'acumulació d'emotivitat en cada capítol és l'ingredient que crea addicció.
El diccionari diu que l'emoció es manifesta «per una commoció orgànica més o menys visible». En aquest «més o menys» hi ha la clau de la credibilitat. Deixo de banda
el món real. Ja se sap que hi ha gent que manifesta les seves emocions d'una manera expansiva, i d'altres ho fan amb més discreció.
L'emoció pot ser igualment sentida. Però aquí em refereixo a l'emoció que es pot trobar en el món de les arts.
L'escriptor Josep Pla no era partidari d'escriure emotivament. En principi, m'adhereixo a aquest criteri. «Sempre he cregut -diu- que mantenir l'emoció amb la ploma a la mà, durant deu o quinze minuts, només es pot aconseguir amb uns sentiments ficticis, això és, fent trampa. Escriure cent pàgines d'un llibre amb emoció és impensable. És un engany sensacional».
M'ha tocat llegir, al llarg de la vida, bastants textos inèdits carregats d'emoció. Explicar la pròpia vida amb un seguit d'emocions molt
Notícies relacionadesexplícites és sens dubte respectable, però la literatura és una altra cosa. Més aviat es basa en l'estil contrari: la contenció per part de qui escriu.
És bo que l'escriptor construeixi el seu relat sense coaccionar el lector a tenir una reacció determinada. Millor si és hàbil però discret, perquè cada lector pugui fabricar-se, lliurement, la seva particular dosi d'emocions.
