Recuperem l'esperit del 78

En relació amb la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut de Catalunya, l'advocat Pedro L. Yúfera formula la següent demanda:

fets

I. El 1978 es va promulgar la Constitució espanyola com un pacte de totes les forces polítiques que amb moltes renúncies i concessions van fer possible aquell somni.

Aleshores es proclamava la «indissoluble unitat de la nació espanyola» i «el dret de les nacionalitats a l'autonomia», però amb la voluntat d'anar ampliant-la amb el temps.

II. El 1979, l'Estatut d'autonomia proclamava l'autogovern de Catalunya, amb uns poders emanats de la Constitució.

Passats els anys, una àmplia majoria de partits polítics consideren obsolet aquell Estatut i se senten forts per plantejar-ne un altre, amb un grau més alt d'autogovern.

S'inicia un llarg recorregut de negociacions fins a assolir un text, ratificat pel Parlament de Catalunya, les Corts espanyoles i el poble de Catalunya en referèndum.

III. Però aquest nou Estatut no neix amb l'acord unànime dels partits ni té en compte determinades advertències jurídiques.

Dos recursos d'inconstitucionalitat s'oposen a l'èxit assolit. Sobre un d'ells, el del Defensor del Poble, el TC encara no s'ha pronunciat.

IV. El Tribunal Constitucional n'ha sortit, sens dubte, tocat. Una decisió lentíssima i algunes filtracions consentides han anat creant un clima enrarit i difícil.

Els partits polítics hi tenen la seva responsabilitat. La substitució de magistrats amb el seu mandat caducat era inajornable. ¿Substituir el magistrat mort resultava impossible? ¿Tan difícil era posar-se d'acord?

V. Al final arriba una sentència de la qual, ajustant-se a la lletra de la Constitució, ningú es pot considerar ni vencedor ni vençut. Però es dóna una gran sensació de frustració per part d'importants sectors de la població, com ho va demostrar la manifestació del 10 de juliol.

FONAMENTS

DE DRET

I. El TC avala la majoria de l'Estatut si bé declara inconstitucionals determinats articles o part d'ells i en sotmet d'altres a interpretació.

II. Els preàmbuls de les normes serveixen per interpretar el seu esperit. Per exemple, el Tribunal Constitucional manté el termenacióen el preàmbul, però elimina el seu abast jurídic. És a dir, posa a ratlla una interpretació extensiva que es pogués fer dels preceptes de l'Estatut.

Coincideixo amb el magistrat del TCEugeni Gay quan, en el seu vot particular, defensa el termenaciói la importància del preàmbul com a expressió política, sense que això impliqui que sigui la mateixa Constitució i no el preàmbul el fonament de l'autogovern de Catalunya. A més, s'adverteix una innecessària animadversió per part del tribunal a l'hora de respectar alguns sentiments.

III. La normalització lingüística, que fins ara amb prou feines plantejava problemes, pot quedar afectada, encara que es manté el model d'immersió en l'ensenyament i s'accepta que el legislador prengui mesures per evitar desequilibris.

IV. Considera que el Consell de Garanties Estatutàries ha de mantenir, com fins ara, el seu caràcter consultiu i no vinculant per evitar el bloqueig del Parlament.

V. Algunes qüestions declarades inconstitucionals (poder judicial, finançament…) poden ser regulades mitjançant lleis orgàniques que es puguin modificar d'una manera més senzilla i sobre el contingut de les quals el Tribunal Constitucional, un cop arribat el cas, es pugui pronunciar.

VI. Elimina el caràcter exclusiu del Síndic de Greuges per no limitar les competències que té el Defensor del Poble.

VII. Consagra la província com a entitat local enfront de les vegueries,sense perjudici que es pugui arribar a substituir-les.

VIII. En les competències exclusives, compartides i executives, la sentència manté l'statu quoexistent fins ara, i assenyala que la Generalitat té plenes competències sempre que no afectin matèries d'àmbit estatal.

En resum, s'ha fet molt d'esforç per quedar-nos una mica com abans, encara que hi hagi hagut alguns avanços importants. La sentència es refereix diverses vegades a la possibilitat de desenvolupar les competències que es reclamen de forma més senzilla mitjançant lleis que en el seu moment s'hauran de valorar. És a dir, el que vol evitar el tribunal és que quedi com a norma inamovible una qüestió que pugui implicar una intromissió en les competències estatals.

a la ciutadania sol·licito

Acceptem que s'obre una nova etapa. La sentència no tanca cap camí. No caiguem en el victimisme, però tampoc en el conformisme. Rebutgem la confrontació i la crispació. No admetem com a veritats inqüestionables el que no són més que arguments polítics, siguin de la tendència que siguin.

Plantegem, entre tots, un debat seriós sobre la Constitució que volem. No hi ha res d'inamovible, i fins i tot amb l'actual podem tenir un marc més ampli. Siguem tots comprensius i generosos. Recuperem l'esperit del 1978.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

I els col·legis professionals, i la societat civil en general, que hi participin sense prendre partit, unint forces per debatre, per oferir solucions, per compartir i poder buscar, entre tots, una societat més lògica i més justa. Degà del Col·legi d'Advocats

de Barcelona.