Petit observatori
L'amor viatja en correu electrònic
És un llibre que jo no hauria pogut –ni podré– escriure mai. L'autor ésDaniel Glattaueri el títol,Contra el vent del nord.Ricard Ruiz Garzónha parlat àmpliament en aquest diari d'aquesta novel·la, tan moderna com romàntica. Una relació amorosa a través d'intercanvi de correus electrònics. Una idea literària que ha triomfat arreu del món. Jo no sé si serà la novel·la de l'estiu, com suggereix el crític, el que sí és segur és que jo he passat a ser absolutament antiquat. No tinc ordinador, no puc rebre ni enviare-mails. La novel·la deGlattauerobre un món en el qual jo ja no tinc lloc.
Jo pertanyo al temps en què la gent s'escrivia cartes i postals. Unes cartes que començaven amb l'expressió «distingit senyor» o «benvolgut amic», mentre que avui hi ha molts intercanviadors de correus electrònics que se saluden amb un «hola». No estic pas en contra d'aquesta fórmula de confiança, quan la confiança hi és. Però per oferir-me que subscrigui una polissa d'assegurances o proposar-me que faci un dipòsit en un banc...
Ja he dit que sóc d'un altre temps. De quan les postals trigaven a arribar i obrir el sobre d'una carta era un ritual –a vegades lent, expectant–, i tot això ha desaparegut amb el flux de missatges que arriben per la pantalla.
He retrobat fa poc la correspondència que vam mantenirCamilo José Celai jo, quan ens estàvem posant d'acord per fer un viatge a peu. M'enviava cartes i sobre el paper feia unes correccions minucioses, a mà. Avui, les correccions s'han fet invisibles. És un gran invent modern: el text que s'envia no mostrarà mai cap correcció. No s'hi troba cap indici que qui envia el missatge hagi escrit –i pensat– primer una altra cosa.
Els estudiosos dels textos literaris, que treballen sobre els manuscrits originals o bé escrits a màquina, poden descobrir què havia volgut dir primer l'escriptor, i deduir –o interpretar– per què es va decidir a canviar una paraula per una altra. L'escriptura no amagava que hi havia hagut un canvi en la idea de l'autor.
Notícies relacionades¿Podríem dir, doncs, que una escriptura que no tingui correccions resulta mésfreda? L'important és què diu finalmenet el text. IGlattauerha demostrat que en una correspondència de correus electrònics pot haver-hi un batec emotiu indiscutible.
¿I per què no hauria de ser així, si al darrere d'unse-mailshi ha homes i dones?
