Set x set

Barcelona, capital del documental

1
Es llegeix en minuts

Barcelona s’ha guanyat el mèrit de ser considerada capital del documental. Almenys durant aquesta setmana. La celebració d’una nova edició del DocsBarcelona vol situar la ciutat al nivell d’altres capitals de referència, com ara Amsterdam o Toronto, amb la presència d’algunes pel·lícules de caràcter excepcional. La vàlua que té el documental com a gènere és la capacitat de mirar la realitat d’una manera insòlita i reveladora. És el cas dels documentalsPecats del meu pare, que dimecres va inaugurar el festival, on el fill dePablo Escobarconfessa i repassa la vida al costat del seu pare, iLa Reina i jo, de la directora iranianaNahid Persson,que avui es presenta. La vida deNahid Persson,com la de molts dels seus compatriotes, està marcada per la violència i la mort. «L’Iran és sang, l’Iran és mort, l’Iran és rebel·lió». Aquest crit, terrible i real, queRyszard Kapuscinski recollia en el seu llibreEl Sha o la desmesura del poder, era una de les consignes que repetien els manifestants durant la revolució que fa 30 anys va acabar amb la monarquia del xaReza Pahlawi.Un règim d’una crueltat extrema. En donen fe el testimoni deKapuscinskii la vida deNahid Persson. Néixer i viure a l’Iran, tant se val quin sigui el moment històric, vol dir repetir la consigna d’aquells manifestants, vol dir, com també passa ara, confrontació, revolta i sang.Nahidva ser militant comunista, va lluitar contra el règim del xa i va veure com el seu germà de 17 anys moria executat, va celebrar la caiguda de la monarquia i després el triomf de la revolució però, com molts, va haver d’exiliar-se a Suècia fugint del règim islàmic de l’aiatol·làKhomeini.

La Reina i joés el relat d’un diàleg i d’un intent de voler entendre l’altre, un fet poc habitual en la història recent de l’Iran. Durant un anyNahid Perssoni la vídua del xa,Farah Pahlawi,laFarah Diba que durant una època tant sortia a les revistes, van decidir trobar-se per parlar. El valor del documental és veure com s’expliquen un passat comú de violència i enfrontament i com somnien en un futur de llibertat per a un país que encara és el seu.