Article de Josep Maria Fonalleras: 'Citar la Bíblia'

MentreZapatero esmorzava a Washington, la borsa sotsobrava, els sindicats atiaven els elements en contra del Govern, es revoltaven com un vent inclement les xifres de l’atur i les enquestes s’encrespaven com enormes onades en ple oceà. Ja em perdonaran tanta poesia, però a vegades no hi ha recursos millors per descriure l’ambient polític. És a dir, el croissant o el cafè amb llet o el suc o les gofres o les magdalenes o les torradetes amb melmelada eren en un costat de l’Atlàntic. A l’altre, es congriava la tempesta perfecta. No m’estranya queZapateropregués. Pregava per la multiculturalitat, però en realitat ho estava fent per no ennuegar-se amb les notícies que arribaven d’Espanya. Davant del panorama desolador, resar és sempre una possibilitat, tot i que sol arribar quan el naufragi ja és inevitable. També s’ha de dir que, en aquestes circumstàncies adverses, el discurs deZPno estava gens mal construït. I citava la Bíblia, que és un detall que no pot faltar mai en un esmorzar on es resa o en un rés on s’esmorza.

La Bíblia és com enPla.Serveix per a qualsevol argumentació. SiZapaterohagués presidit una trobada de dermatòlegs, hauria pogut llegir un fragment del mateixDeuteronomique diu: «Vés amb compte amb les malalties de la pell». I si hagués optat per anar contra les corrides, podia haver citat l’Eclesiastès: «El destí dels homes i el destí de les bèsties és el mateix: la bèstia mor i l’home mor. Tots dos tenien el mateix alè de vida». Ara, posats a fer, jo hauria optat per un altre fragment del divertidíssimCohèlet.Amb posat compungit, hauria proclamat: «A la terra hi ha una cosa que decep: hi ha justos a qui les coses van com si fossin malvats i hi ha malvats a qui les coses van com si fossin justos. Jo mantinc que també això és decebedor». Amén.