Carta destacada del dia: 'Patinar a la ciutat és un esport, no un delicte'

Tinc 16 anys, m’agrada patinar (sócskater) i utilitzo habitualment els transports públics. L’altre dia, anava a validar la T-Jove a l’estació de Catalunya, però hi havia un problema a la màquina i no em va funcionar. Vaig decidir passar al darrere d’un senyor i un revisor em va aturar i em va demanar el DNI; li vaig ensenyar la targeta de viatges i el DNI, i li vaig explicar el que havia passat. No obstant, em va posar una multa de 40 euros. L’endemà, vaig anar a patinar a la plaça de la Universitat amb un company. Quan estàvem descansant, dues motos de la Guàrdia Urbana van travessar la plaça i van parar al nostre davant. Ens van dir que marxéssim de seguida d’allà o ens prendrien els patins. Si allà no hi podem patinar, ¿què hem de fem? El parc deskateen bones condicions més pròxim a Barcelona és el de Sant Feliu de Llobregat, i no puc desplaçar-m’hi en un dia laborable. Si patinem en un lloc públic quan no hi ha gairebé gent, no veig on està l’inconvenient. Potser la plaça de la Universitat no és el lloc ideal, però sé d’amics a qui han multat al Paral·lel i en un passeig solitari a prop del port.

Anar amb un patí pel carrer no dic que no pugui arribar a ser perillós, però també ho són els ciclistes o els automobilistes imprudents. He pensat en els possibles motius de la sanció: erosió urbana, soroll i, finalment, els beneficis que dóna una multa. El cas és que els patinadors hem de sortir de l’àrea metropolitana de Barcelona si volem patinar legalment. Pel que veig, l’ordenança cívica de l’ajuntament ens inclou entre els que causen destrosses, els que orinen al carrer, els clients de la prostitució i els que es dediquen albotellón. Som esportistes, no delinqüents. Hi hauria d’haver llocs per patinar a cada barri.