Conrad López: «M'estranya que no hi hagi més morts a la muntanya» Docència

Aquest barceloní de 54 anys fa temps que treballa de valent per formar els millors guies de muntanya, una professió, lamenta, que té més reconeixement lluny de les nostres fronteres. Per això codirigeix des del 2002, juntament amb Xavi Metal, un altre crac de l’alpinisme, l’Escola Catalana d’Esports de Muntanya (ECEM), un centre per on han passat més de 1.000 alumnes. Com a mestre, López ensenya tot el que ha après als cims dels Alps i de l’Himàlaia.

–Primeres nevades, primeres tempestes al Pirineu i ja tenim dues germanes mortes al Puigmal, un cim sense cap complicació tècnica.

–Pot ser inconsciència, desconeixement... En unes condicions de mal temps, o si la previsió meteorològica l’anuncia, no s’ha d’anar a la muntanya. És que tampoc ve de gust. S’ha de disfrutar, no de patir.

–Doncs el que comença com una excursió meravellosa acaba en tragèdia. I no és la primera vegada.

–Ni serà l’última.

–¿Perdó?

--Miri, m’he esgarrifat moltes vegades veient segons quines coses. S’ha de dir que hi ha molts angelets de la guarda treballant per les muntanyes fent hores extres, encara que lamentablement no poden arribar a tot arreu. El que m’extranya és que no hi hagi encara més morts. Tenim una sort espectacular, perquè és així, ho veus.

–Digui’m on.

--Hem construït al Pont de Suert, a prop de l’escola de muntanya, una via ferrata, molt bonica, molt segura. Doncs l’altre dia hi havia una parella amb el seu fill petit que la van escalar... sense cascos, sense cintes dissipadores. És una imprudència. No anem bé.

–De vegades tampoc els fan cas.

–Fa dos anys va venir una parella a l’escola. Van comprar la nostra guia d’escalada en gel i ens van demanar informació. Volien fer una via a Cavallers. Els vam dir que no hi anessin aquell dia, que l’estat del gel i la temperatura, una mica elevada, no eren les millors condicions. Van dir que d’acord, però al final van decidir anar-hi. Van morir tots dos. Nos-

altres recomanem, però no podem prohibir. I encara més, m’han arribat a mirar amb mala cara si alguna vegada he donat un consell a algú que no me’l demanava, però que jo veia que anava per mal camí.

–Però, alguna cosa s’hi deu poder fer.

–Falta informació però també formació. La ignorància és la mare de l’atreviment, és així. En la nostra formació hi ha un aspecte molt important que és la prevenció, des de preparar l’equip, tenir un coneixement de la zona, del material que es fa servir, estar ben preparat físicament, fer cas de les informacions meteorològiques... S’ha de saber renunciar a fer una excursió si les condicions són adverses. Es pot fer mitja volta abans o durant la sortida, però mai s’ha d’esperar que ja sigui massa tard.

–També es pot contractar un guia, tot i que és un recurs poc habitual. ¿En sap les causes?

–La gent aquí és molt autodidacta. Si algú fa anys que va a la muntanya, pot pensar que ja no té res a aprendre. Però molts s’adonen que no és així quan fan els nostres cursos de seguretat. Per exemple, a l’hivern veiem molts muntanyencs que porten els grampons i el seu piolet però no els saben utilitzar correctament. Un piolet no és un bastó, és una eina d’autofrenada en cas de caiguda. Miri, això és com les cadenes dels cotxes: molts les compren i després no les saben posar, o tampoc saben on aturar el cotxe per fer-ho. El mateix passa amb els GPS.

–Però per la seva escola hi passa molta gent amb ganes de formar-se.

–Per fortuna també hi ha gent que fa cursets i es forma. Són els més sensats. Però, curiosament, al curs de seguretat a la muntanya és on tenim menys demanda. En canvi, en nivells superiors d’alpinisme hi ha més interès perquè és més canyer. Però la base, la seguretat, és el primer de tot. Ja sé que queda malament dir-ho ara, però sembla que calgui que hi hagi accidents perquè la gent reaccioni.

–¿Què s’ha de fer en una situació límit?

–Primer, evitar-la, però si ja estàs ficat en l’embolic, cal procurar seguir en grup, no separar-se mai, i també no parar-se mai. Mentre el cos es mou, no hi ha problemes; però, si t’atures, la temperatura baixa. Per això s’ha d’estar sempre en moviment. Per això és tan important tenir una bona condició física i saber reservar forces, igual que conèixer qui t’emportes d’excursió, la seva experiència... Són coses que estan escrites, però després hi ha la realitat del que lamentablement acaba passant.

Notícies relacionades

Pilarín Bayés conquista la nit solidària de la cultura

Més soroll que nous

–¿Està d’acord que es cobri als excursionistes pels rescats?

–Em sembla bé sempre que es doni el cas d’una imprudència flagrant. En molts països europeus, si no estàs federat i no tens una assegurança d’accidents, pagues el rescat. A França, a Itàlia, a Suïssa sempre ho han tingut molt clar... S’ha de tenir en compte que quan es mobilitzen aquests grups d’elit es posa en risc la vida dels seus membres. Com a mínim pagar, ¿no?