Les sabates de l'Espe

La fixació d’Esperanza Aguirrepels peus i les sabates em comença a preocupar. Podria acabar essent una assídua de pagines com Footsiebabes o Foot Fetish Daily, tot i que no crec que arribés als extrems explícits de Footjob Models o Magical Feet, dos referents en el món del fetitxisme. És veritat, però, que la seva progressiva tendència a la parafilia no es concentra només en el peu, sinó també en les sabates. O en els mitjons, si recordem aquella famosa roda de premsa a la tornada de Bombai, després de la fugida precipitada arran de l’atemptat que va viure en primera persona. Aquell dia duia mitjons blancs i sabates blanques de taló. Va parlar i va fer que tothom es fixés en el guarniment dels seus peus. Ara, hi ha tornat. No es poden fer declaracions si calces sabates planes, ha dit, i, l’endemà, tampoc no en fa, tot i que exhibeix uns fenomenals talons d’acer. I també du talons de punxa el dia que es torna a trobar ambGallardóndesprés de la tempesta de Caja Madrid, en la inauguració de l’intercanviador de la plaça de Castilla. I fa notar als assistents que, efectivament, va ben calçada. És a dir,Espedesvia l’atenció dels periodistes cap a la cosa, fa que es concentrin les mirades en un objecte inanimat. És a dir, fetitxisme en estat pur.

Ella, que és una dona llegida, segur que coneix clàssics de la literatura eròtica comSeñorita Tacones AltosiA los pies de Omphalos, editats per La Sonrisa Vertical. Expliquen històries pujades de to en les quals les sabates tenen un paper protagonista. En aquests casos, també marquen una distància: la que hi ha entre qui du els talons i qui se’ls mira des de baix. No entraré en detalls per no ferir susceptibilitats, però cal que sàpiguen que, en aquestes novel·les, sempre n’hi ha una que mana i un que obeeix.