Opus mei
'¿Llibertat? ¿I això què és?'
Plou sobre mullat. Es va crear el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa amb la beatífica esperança que els controls sobre el pensament i la paraula perdrien terreny en el mapa de la tirania. Ha estat justament al revés. La denúncia dels controls ha estimulat l'increment dels mitjans de la repressió i així es pot comprovar cada 3 de maig, jornada de les bones intencions, que el 2009 ha rebut un nou suport dels adversaris de les consciències lliures: la crisi. Hem anat a pitjor. Han disminuït els recursos que s'utilitzaven per saber si aviat podríem afrontar campanyes de sanejament de les idees i de defensa de la maltractada llibertat. Prenem el pols al malalt i gràcies.
Sort que una sèrie d'entitats humanitàries, amb l'ONU al capdavant, han posat en la llibertat de premsa el màxim interès. La llibertat d'informació, tant pel seu contingut com per la seva difusió, és la mare de tots els drets. Això explica que la periodística sigui una professió assetjada i perseguida.
Disminueix el fragment de la superfície terrestre on es respecta la llibertat: Europa i Amèrica del Nord; amb excepcions, la del Sud, l'escassament poblada Oceania. I parin de comptar. S'investiguen cada any 195 països, dels quals surt la submissió o l'heroïcitat. No hi ha termes mitjans. I en els primers llocs de la premsa sotmesa hi ha la Xina, que tenyeix de vermell mitja humanitat, i Cuba, l'Iran, Myanmar i Zimbabue. Expliquen els equips enquestadors d'aquests països que és freqüent el cas de nens que pregunten als forasters què regalen, convençuts que deuen ser missioners que capten els menors amb alguna llaminadura. Si se'ls diu la veritat han respost: "¿Llibertat? ¿I què és aixooo?".
