Cartes dels lectors (I)

Jo dic blanc i diuen negre

David Aparici

Barcelona

David Aparici i els seus familiars han fet arribar a aquest diari el seu malestar per l'errònia interpretació de l'entrevista i posterior publicació del reportatge "El meu fill ni estudia ni treballa". Com a resposta, EL PERIÓDICO expressa els seus respectes a les parts involucrades i en especial a Maria Marin, àvia de David, per utilitzar la seva imatge com a acompanyament d'un text amb què no està d'acord i que distorsiona la imatge del seu nét, i ofereix a aquest un espai perquè expressi lliurement la seva opinió.

No tots estem preparats per acceptar els altres, i encara menys si no ens agraden les seves idees i si el que s'espera d'algú és una cosa concreta per endavant. Allò que no poden comprar els diners, alguna cosa o algú que no es ven, són, a la meva manera de veure-ho, l'essència de la vida. Per a altres persones, els diners i el poder són les coses a què aspiren per sobre de tot, sense que importi a quin preu. Tots podem pensar que assistint a missa els diumenges ens seran perdonats els mals actes, però quan es tracta de trepitjar els altres, no hi ha Déu que valgui.

Jugo a la loteria cada divendres amb la meva iaia Maria, amb la il.lusió que invertir sis euros a l'atzar ens permetrà fer un viatge a Mallorca que tenim planejat des de fa molt temps. Aquest fet no significarà mai "viure amb 6 euros a la setmana", tal com es titulava a l'entrevista que em van fer. Visc per i per a la creació. La música és la meva feina, i el que estudio diàriament, encara que a molts els costi d'acceptar, sense molestar ningú, amb els auriculars posats, com a única direcció cap a l'evolució creativa. No puc presumir de tenir un supercotxe ni una supercasa, però si de no tenir la necessitat de tenir-ne. Potser sóc un mal partit com a parella, ja que sóc incapaç de compartir una hipoteca, però em sento afortunat perquè disfruto dels millors amics i amigues que m'hagués pogut imaginar.

No consentiré que per tenir unes idees fermes que no encaixen amb les d'altres se'm discrimini. La droga és un tema molt delicat que es va utilitzar a l'entrevista per definir-me com algú que no he estat mai, ni seré, traient de context l'expressió "m'he ficat de tot menys cavall". Sóc defensor de la legalització del cànnabis, però això no significa que visqui per fumar.

Gràcies a la capacitat dels meus pares de mirar d'entendre les meves idees, puc dir i dic que em sento feliç. A qui això el molesti que s'ho faci mirar. La llibertat no és només una forma d'expressió, també és la capacitat de deixar que els altres ho siguin.

CONFLICTE EN LA JUSTÍCIA

Cacera immoral

Carlos Soliva

Barcelona

La justícia espanyola està en una lamentable situació que ha provocat una notable unanimitat entre jutges i magistrats per convocar una vaga el dia 18 de febrer. El responsable polític d'aquesta situació, el ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, en lloc de treballar i buscar solucions per al caos regnant, desconnecta i es diverteix matant cérvols amb l'advocat Baltasar Garzón, que deixa el seu despatx --un jutjat que acumula irregularitats-- i diverses persones detingudes per disparar als cèrvids.

Si l'abandó de funcions i quedar- se indiferent davant de les protestes dels jutges és vergonyós, matar per plaer amb un jutge amb ganes de notorietat i una fiscal és, des d'una perspectiva humana i ètica, una immoralitat.

El ridícul de Rajoy

Diego Mas Mas

Madrid

Ha estat una conspiració perversament genial, de llibre. A un Rajoy, aclaparat per tripijocs interns, els seus fidels li han passat una foto que apuntava a una altra conspiració per posar en relleu aquests gravíssims i provats problemes del PP. Agafant-se a aquesta taula de salvació, Rajoy ha trencat públicament i oficialment amb el Govern i s'ha enfrontat a la justícia. Però, poques hores després, un destacat dirigent del PP l'ha desmentit als mitjans: va ser ell, el secretari del PP de Torres (Jaén), Bartolomé Medina, qui va invitar a una cacera el ministre Bermejo i el jutge Garzón. ¿Quin altre desmentiment hi por haver? No es pot concebre una manera més eficaç de deixar en ridícul i treure tota autoritat a Rajoy.

TEMPESTA AL PP

Espionatge legal

Jaume Parodi Barriga

Tiana

La trama d'espionatge del PP a Madrid ha estat tema de portada a gairebé tota la premsa del país, quasi cada dia. ¿Per què? ¿Que potser és il.legal? Seria il.legal espiar els altres, com els casos de Richard Nixon amb el Watergate i Narcís Serra i el Cesid. ¿Que no hi ha a la policia un cos especial que vigila els mateixos policies per evitar corrupció i abusos de poder? Si els partits polítics fessin el mateix, potser s'evitarien escàndols com els de Marbella i, temps enrere, s'haurien impedit els casos de Rol- dán, Vera i Barrionuevo i, per tant, l'últim Govern de Felipe González no hauria estat tan corrupte.

Els partits, sobretot els que governen, haurien de tenir per llei un departament d'afers interns per controlar les irregularitats i il.legalitats que pugui cometre qualsevol dels seus membres. Tots hi sortiríem gua- nyant.

INCOMODITAT AL GIMNÀS

¿Que som un ramat?

Brigitte Braucek

Barcelona

Sóc una usuària del gimnàs UBAE, del carrer de Perill. Després de la reobertura d'una part del vestidor --que per obres va estar tancada durant molts mesos--, finalment ja no ens comprimim com sardines. Però per poder disfrutar de la part reformada s'ha de comprar a la recepció un cadenat especial per als nous armaris. És una mica car (5 euros), però en vaig comprar un per tenir espai suficient. Diumenge passat, no obstant, vaig veure un cartell que deia que per raons de "gestió i d'optimització d'espai", la part que s'ha reobert recentment quedava tancada els caps de setmana.

¿Que potser els clients som un ramat que es reparteix entre els estables segons l'espai que ocupa? I els caps de setmana no som precisament pocs; els diumenges, el gim- nàs sol estar ple a vessar. ¿Què faig ara amb el cadenat que acabo de comprar? ¿Tornar-lo? Doncs, no: es neguen a reemborsar-me els diners.

DEFENSA DE LA VIDA RURAL

Pudor, soroll i menjar

Jaume Bober Castells

Sant Pere Pescador

Sóc de poble, i em deixen atònit alguns senyorets de ciutat amb segona residència al camp que es queixen que les granges fan pudor. TV-3 va donar la notícia que una granja de Lleida havia de tancar per ordre judicial i altres estaven pendents de judici per denúncies de pudors. I també he llegit que una de la Garrotxa ha estat denunciada a causa del soroll de les esquelles de les vaques. Senyors de la ciutat, ¿on volen anar a parar? El que tots mengem no surt de les ciutats, sinó d'aquestes granges i aquests animals que vostès denuncien.

PRECARIETAT LABORAL

Mare amb problemes

Rita Miralles Serra

Olesa de Montserrat

Notícies relacionades

La Casita de Bad Bunny

Som tants i tan pocs

Treballo al supermercat Eroski d'A- brera (el que abans era Caprabo). Fa 20 anys que treballo a l'empresa. Des del 2003 estic en règim de reducció de jornada per poder atendre la meva filla de 6 anys. No vaig tenir cap problema perquè Caprabo me la concedís, però el 2008 Caprabo va passar a ser Eroski i aquí van començar els problemes. Vaig estar de baixa per maternitat al donar a llum el meu segon fill i vaig demanar una reducció de 20 hores setmanals per poder portar els nens a l'escola i a la guarderia, petició que em van rebutjar.

Els horaris que em va oferir l'empresa m'obligaven a apuntar la meva filla al menjador (120 euros al mes), i a deixar el petit una hora més a la guarderia (una altra despesa). Amb l'horari sol.licitat per mi, pagaria 260 euros al mes per les despeses dels meus fills, i amb el de l'empresa, 420,65 euros. Si en guanyo 500, ¿em val la pena treballar?