Miravet: de l'Estatut a la inundació

SiRaimoncanta que al seu país no hi sap ploure perquè passen de les sequeres a les inundacions sense avisar, significa que hi ha altres països on els dos fe- nòmens es comporten entre si de manera respectuosa. Plou o no, sempre amb moderació. Aquí, en canvi, domina un absurd esperit de venjança, encara que aquesta vegada vèiem esperançats que la resposta diluviana passava de llarg.

Tot canviava dimarts, quan el pluviòmetre arribava a altures preocupants. En una població, l'aigua de l'Ebre inundava vivendes i camps de cultiu. Era Miravet, al Baix Ebre. ¿Miravet? La memòria ha retrocedit i llavors he comprès que hi pot haver unes motivacions polítiques que expliquin per què allà va pujar el nivell de les aigües. A Miravet es va gestar el nou Estatut, als seus conclaves es va dissenyar la voluntat nacional de Catalunya i amb les seves copes es va brindar amb cava català per la reforma, que ha de significar prosperitat per a la nació catalana. Amb pegats i adobs, es va superar el tràmit del Parlament i ara només queden els recursos al Tribunal Constitucional.

Notícies relacionades

El porno de Vox

La corrupció a judici

Penso que no és una casualitat. En tot cas, és una casualitat buscada i aconseguida. La llei suprema enfront de la nació impossible, i l'esperit de Miravet iMontillai el tripartit en hores baixes, per culpa de la inundació. Entre els dirigents del PP que se n'han anat, els que reflexionen si es queden o se'n van i els que fa setmanes que discuteixen, només en queda un d'inassequible al desànim:Alejo Vidal- Quadras.

Estrasburg és molt avorrit. Reflexiona molt sobre les calamitats que cauran sobre Espanya si prospera la nació. Per cert que a la capital alsaciana li han parlat d'un senyor que fa pudor de sofre i que fa meravelles amb el cabal dels rius.