Maria Lluïsa Pérez: "Bojan és un regal de Déu"

--Perquè es faci càrrec del tipus d'entrevista: ¿vostès són conscients que tenen a casa el fill, el germà, el nòvio, el gendre que tothom voldria tenir?

--Només som conscients que tenim un fill encantador, molt sensat i d'una maduresa que fins i tot a nos- altres mateixos ens sorprèn.

--Ho veu: una autèntica beca.

--És un noi molt responsable. Massa. Tot ho vol fer al límit de la perfecció. Abans de ser futbolista com el seu pare, tocava el violí de meravella. En això també era gairebé perfecte. Ens pensàvem que es dedicaria a la mú- sica. I, no, al final es va decantar pel futbol. Tota la seva habitació era una immensa porteria.

--¿Què és el que més els sorprèn d'ell, del seu caràcter?

--La seva maduresa. Sap perfectament el que ha de fer a cada lloc i circumstància. I sap que és un privilegiat. Aquí on el veuen, Bojan té un caràcter molt fort. No és fàcil con- vèncer-lo d'una cosa que es resisteix a acceptar. I, per descomptat, no li munti històries estranyes per dissuadir-lo, perquè llavors està apanyat. Les pesca totes. Vol que la gent vagi de cara, com ell.

--¿No temen que el futbol i tot el que l'envolta l'espatllin?

--No li hem dit mai el que havia de fer. Li hem ofert tot l'afecte, l'ajuda i la protecció que podíem oferir-li i hem estat al seu costat sempre. Intentem servir-li de guies. Res més. No crec que hàgim fet res que no hagin fet altres pares.

--No sembla un divo, ¿oi?

--No és un divo. I ho sap. Bojan ja ha suportat la primera tempesta, la que es produeix al fer el salt al primer equip i jugar amb les estrelles. Ja ha complert el somni de tot jugador del planter: jugar al Camp Nou. I, alhora, recompensar amb el seu èxit, la seva imatge, el seu estil i la seva manera de ser tots aquells que l'han ajudat a arribar fins aquí.

--¿Què els explica de Ronaldinho, Etoo, Deco, Henry, Messi?

--L'altre dia hi va haver un detall que em va encantar. Al sortir de l'estadi, em va explicar que la temporada passada va ser d'aclimatació, que li va servir per descobrir qui eren els seus nous companys, per adonar-se que forma part d'un grup especial, únic. "Ara --em va dir-- ja em sento un d'ells, però, mare, jo continuo sent aquí i ells són allà a dalt". Com insinuant-me que "encara em falta molt per ser el que són ells". I aquesta reflexió em va agradar molt, em va fer sentir orgullosa. I és que jo sempre l'hi dic: "Bojan, fill meu, ets un regal de Déu".

--Això es diu passió de mare.

--No, no, ni parlar-ne. Parli amb tots els que coneixen Bojan. Només deixa afecte i amistat per on passa. No hi ha res millor en aquesta vida que estar al seu costat. Encomana serenitat, bon rotllo. ¡És tan bon xaval!

--Hi haurà un dia en què vostès ja no podran ajudar-lo a decidir.

--Aquest dia ja fa dies que ha arribat. Ell ja decideix per si mateix. Ja ha començat a distingir les coses, a escollir, a seleccionar. Ja s'ha adonat que no pot acontentar tothom. Que ha de començar a ser egoista a l'hora de prendre les seves decisions, pel seu bé, per la seva salut, per la seva carrera, pel seu futur. Ja ha començat a escollir el seu camí, les seves amistats, a saber què pot dir i que no pot dir, què pot fer i que no pot fer. És molt independent.

--I, entre Ronaldinho i Henry, ha triat el golejador francès.

--No és així, no. Bojan es porta bé amb tot el vestidor. És el seu taran- nà. Potser la química amb Henry va sorgir el primer dia. Jo sempre li dic el mateix: "Bojan, si a tu t'agrada, si a tu et va bé, a mi també".

--La seva imatge i el seu comportament encara no són els d'una estrella.

--Ni ho serà mai. El seu somriure és autèntic, no té truc. És familiar. En aquesta vida, tot és educació, tot. Ell juga bé a futbol perquè viu el futbol intensament. I observa molt. Ell sap que als futbolistes ja no se'ls en perdona ni una. Des de petit ha observat els seus col.legues als entrenaments, als partits, als viatges, i ens fa comentaris respecte a les frases, actituds i plantades d'algunes estrelles que no li han agradat. Per això intenta ser amable amb tothom i tornar amb un somriure, un autògraf, una foto o un gest tot l'afecte que li transmeten els aficionats.

Notícies relacionades

Pitjor és matar

‘European Bridges’

--Per això la gent l'estima, per això el voten per a català de l'any.

--Uf, això són paraules majors. És un orgull per a ell figurar en aquesta llista. Ens sembla excessiu, però pot ser un símptoma que a la gent li agrada el que és senzill, natural, autèntic. Bojan sap que els futbolistes han de donar exemple. No sé si això és bo o dolent, però ell no vol defraudar ningú, i menys els que hi han dipositat la seva confiança. Ell ha vist massa vanitat al seu voltant i això no li ha agradat: no va amb ell, ni amb el seu caràcter.