La roda // FÉLIX De Azúa

Algunes històries endimoniades

1
Es llegeix en minuts

El procés que va portar les nacions europees a colonitzar tot el món, a descolonitzar-lo després i a dominar-lo novament mitjançant una colonització que ja no exigeix la seva presència física en terres colonitzades és un dels més embolicats i durs d'enjudiciar de tota la història.

Durant 300 anys el món es va dividir en parcel.les que van servir a manera de finques per a l'aristocràcia metropolitana. Les dues Amèriques, l'Àfrica, l'Àsia i el Pací- fic van passar a ser propietat d'uns senyors que vivien a milers de quilòmetres. De la mateixa manera que aquells senyors explotaven els seus servidors nacionals, també explotaven els colonials. La distància, no obstant, va fer que l'explotació colonial semblés més perversa que la nacional, de manera que les rebel.lions anticolonials van ser rebudes amb alegria, mentre que les revolucions proletàries van tenir més mala premsa i un èxit menor.

Actualment l'explotació capitalista no ha disminuït gens, les co- lònies africanes, per exemple, continuen sent tiranitzades per rufians corruptes i les companyies del primer món continuen dominant el mercat del tercer mitjançant la corrupció. El consol dels anticolonials és que el canalla que ara assassina i arruïna els natius és un dels seus.

El gran John H. Elliot acaba de publicar una història monumental de dos d'aquests imperis colonials, l'anglosaxó i l'espanyol, l'Amèrica del Nord i la del Sud, sota el títol d'Imperios del Mundo Atlántico (Taurus). La comparació és utilíssima. Un dels imperis depenia de la Corona, tots els indígenes eren súbdits del rei i obeïen a la mateixa religió. L'altre era un imperi comercial i per tant molt més liberal i heterogeni. El resultat de tot plegat és que la població indígena va poder sobreviure i

Notícies relacionades

barrejar-se en un dels imperis (el dolent, segons la visió romàntica), però va ser arrasada o convertida en una curiositat zoològica en l'altre (el liberal).

És difícil decidir qui ho va fer pitjor, però Elliot destrueix el tòpic de la superioritat moral nòrdica enfront de l'inhumà botxí del sud.