Poke ho dic jo

Pensava que passaria el mateix amb el poke, i tot i que el nombre de restaurants especialitzats en aquest format s’ha reduït dramàticament, la feliç amanida hawaiana continua donant senyals de vida a Barcelona. Sí, encara avui topes amb locals d’aparença ‘casual’ i desenfadada (cosa que abans es coneixia com a ‘hipster’), venent-te tones de salut concentrades en un bol.  

El condol del repartidor

Notícies relacionades

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Còctels a preus ajustats: gasta amb moderació als barris més ‘cool’ de Barcelona

El poke és un caos d’elements que semblen haver caigut d’un Enola Gay psicodèlic. És el plat combinat de la penya ‘cool’. Molt d’arròs i carretons d’edamame. Daus de tonyina amb el mateix pigment que el pulmó d’un fumador crònic. Alvocat i col llombarda a dojo. Pastanaga de bossa en tires. Alguns porten alga nori i wakame, i tenen noms japonesos que criden molt l’atenció... 

Doncs per molt acolorit que sigui, el poke em produeix un avorriment supí. Sempre l’he vist com el patata que ningú vol escollir per al seu equip a l’hora del pati: l’acceptes perquè no hi tens més remei, però se t’acudeixen cent mil candidats millors. El repartidor te l’entrega com si et donés el condol. I quan has acabat, et quedes tot boig al sofà, preguntant-te per què has pagat 11 euros per una amanida que sembla haver sortit d’una centrifugadora.