El 25è aniversari del duo
Estopa, davant el seu gran repte: nova cançó i «concerts històrics» a l’Estadi i el Cívitas
Per a Estopa, la millor manera de preparar el camí del seu 25è aniversari, que s’ha de celebrar l’any que ve, és tornant a la rumba pura i dura, càlida i elèctrica, i amb un text que obre la porta a una doble interpretació. «‘El día que tú te marches / no sé qué voy a hacer / te buscaré en todas partes / Si no te encuentro, me perderé’», comença dient aquesta cançó que va veure la llum dijous a mitjanit i que marca el camí de l’àlbum que el duo publicarà el març, ‘Estopía’.
Jose i David Muñoz, Estopa, al terra del seu estudi de gravació, aquest 28 de novembre /
¿Una cançó d’amor? «D’entrada, sí, sobre un amor que se’n va», observa David Muñoz. Però n’hi ha més. «En realitat, és sobre la por de la pèrdua, i en concret, de la inspiració, que el dia que marxi..., ¿què serà de nosaltres?». Ajuda a entendre aquest missatge el vídeo en què David i Jose es mouen per una nau industrial decorada amb motius que evoquen episodis de la història d’Estopa: del Seat Panda al porc de ‘Destrangis’, la persiana mig abaixada del tercer disc, la bombeta de ‘2. 0’… «Motius ‘estòpics’» recreats amb l’ajuda de la IA, que recorden que la inspiració sempre els ha acompanyat. O gairebé. «Quedar-te sec és la por ancestral i és la que més vegades ens ha visitat», confessa David. «Ja des que vam fer la primera cançó i no sabíem si seríem capaços de fer-ne una altra».
L’eco de ‘Perros callejeros’
‘El día que tú te marches’ ens indica, apunta Jose, «quin és el color que més predomina al disc», és a dir, el rumber amb totes les seves tonalitats. «Rumba catalana, madrilenya, flamenca... Rumba molt nostra, de Cornellà», resumeix David. Aquí, amb «guitarres ‘tarantinesques’ i un ‘riff’ d’Antonio García de Diego que em torna boig». Certament, el tema, amb la seva cruesa i el seu wah-wah guitarrer, té alguna cosa d’aquella rumba quinqui dels anys 70. «És una miqueta ‘Shaft’, sí. Rumba ‘perros callejeros’». Jose afegeix que en els cors deslligats de Chonchi Heredia tenia al cap «les veus de les cosines de Los Chichos, que completaven el so».
Coincidint amb aquesta novetat, Estopa posa en marxa la maquinària de la seva tornada als escenaris. Arrencaran a l’abril a les Amèriques (concerts a Miami, Caracas, Lima, Santiago de Xile i Buenos Aires), i després saltaran a Espanya, on afronten els concerts més multitudinaris del seu historial al Cívitas Metropolitano, de Madrid (22 de juny del 2024), i el barceloní Estadi Olímpic (10 de juliol).
Fins ara, la seva convocatòria més gran havia sigut a La Rosaleda, Màlaga, el 2004, amb 40.000 persones. Ara seran 55.000 i 56.000, respectivament. Cap artista espanyol ha omplert en solitari l’estadi de Montjuïc (de fet, ningú s’ha atrevit a intentar tal gesta).Perquè l’ompliran, ¿oi? «Bé, Madonna no el va omplir i igualment es veia bonic», assenyala un previngut David, abans de reaccionar: «¡Però nosaltres l’omplirem!». ¿Algun dubte sobre com fer arribar les seves cançons i la seva ànima a les grades més llunyanes? «Caldrà reescalar el so», adverteix Jose. Per a David, tot és més fàcil. «Li fotem canya i ja està».
Les entrades per als dos concerts ja són a la venda en cinc gammes de preus, de 40 a 65 euros més despeses. No hi haurà zones vip, ‘gold experiencie’, ‘premium’ o similar. «Zona vip, d’estar els ‘pijos’ davant prenent una copa, d’això no n’hi haurà. ¡Mort a la zona vip!», afegeix David. S’acosten així sengles «concerts històrics», entreveuen tots dos. Jose invoca el savi: «Com diu el meu nebot, s’han de crear records, i la millor manera és fent coses guapes».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
