La novel·la inèdita de García Márquez, ‘En agosto nos vemos’, es publicarà la primavera del 2024

Gabriel García Márquez és l’autor llatinoamericà més llegit i l’autor més traduït al segle XXI, segons l’Institut Cervantes, quan estan a punt de complir-se 10 anys de la seva mort, i desbanca fins i tot l’autor d’‘El Quixot’. El llançament de la novel·la serà un esdeveniment literari internacional de primer ordre, amb previsibles traduccions a llengües com l’anglès, el francès, l’alemany o l’àrab.

La primera notícia que es té de l’obra és la lectura que el colombià va fer el 1999 del conte homònim a Casa Amèrica de Madrid, que va presentar com a fragment i punt de partida d’una futura novel·la composta per cinc històries autoconclusives. Totes cinc estan protagonitzades per una dona en la cinquantena que té trobades sexuals furtives i extramatrimonials.

No el convencia el resultat final

Quan va llegir aquest conte en la trobada organitzada pel Fòrum de la Societat General d’Autors, García Márquez tenia 72 anys i havia superat recentment un càncer. Va prioritzar la redacció de ‘Vivir para contarla’, les seves esperades memòries que van veure la llum el 2002 i van ser un èxit editorial sense parió, especialment en el mercat nord-americà. Més tard, el 2004, va arribar ‘Memoria de mis putas tristes’, una ‘nouvelle’ que seria la seva última obra de ficció, per la qual cosa ‘En agosto nos vemos’ (que hauria d’haver aparegut també aleshores) va quedar definitivament al calaix. També hi devia influir el fet que a partir d’aquell moment es van començar a aguditzar els problemes de memòria en l’autor, que va acabar els seus últims anys amb un important deteriorament cognitiu.

Per diverses raons, l’elaboració de l’inèdit se li va enredar a l’escriptor, que no va acabar trobant una versió final al seu gust, malgrat haver anunciat prèviament a la periodista Rosa Mora que se sentia «bastant satisfet» de com havia abordat la crisi que pateix la protagonista. Un any després de la mort de l’autor, el seu editor, Cristóbal Pera –el treball del qual va ser crucial per fixar el text de les seves memòries–, va revelar que a Márquez no l’acabava de convèncer el resultat de la novel·la tot i que hi havia treballat intensament.

És sabut que Gabo era capaç de reescriure 14 o 15 vegades els seus llibres fins a arribar al resultat desitjat i que una vegada publicats no hi tocava ni una coma. Però aquesta decisió final no s’havia pres en aquest cas i la novel·la va quedar finalment rebutjada. Amb aquests antecedents, la difícil decisió de si publicar-la o no va recaure en la família, els seus fills Rodrigo i Gonzalo, que han sospesat durant una dècada aquesta possibilitat –al cap i a la fi, Gabo, malgrat la seva manifesta insatisfacció, no va destruir el manuscrit, o millor dit els manuscrits, perquè són diverses les versions que es conserven a Texas–, i finalment l’obra veurà la llum.

Sexe amb desconeguts

La novel·la, o la col·lecció de contes, segons com es miri, relata diverses històries protagonitzades per una dona de 52 anys que cada 16 d’agost des de fa 28 anys fa una visita en solitari a la tomba de la seva mare en una localitat d’una illa caribenya on la pobresa conviu amb la recent emergència turística. Tot i que disfruta d’una relativa vida feliç i còmoda amb un marit que l’estima, ella, que va arribar verge al matrimoni, es veu arrossegada per primera vegada en la seva vida per l’impuls irresistible de mantenir una relació sexual amb un desconegut a qui ella tria a l’atzar a l’hotel del lloc.

Cada una de les històries que componen la novel·la mostra aquestes trobades sexuals amb diferents homes en qui la dona intenta trobar un reflex del seu primer amant convertit des d’aleshores en una obsessió per a ella. Com a detall curiós, la protagonista té el nom d’Anna Magdalena Bach, i comparteix nom i cognom amb la segona dona del compositor alemany. Aquesta Anna Magdalena caribenya és filla d’un professor de música i l’idil·li significatiu que li canvia la vida neix sota les notes del ‘Clar de lluna’, de Debussy –Gabo era un gran amant de la música clàssica–, en l’arranjament de bolero que canta una nena al bar de l’hotel.

L’agència Carmen Balcells

La possibilitat de publicació d’‘En agosto nos vemos’ ha sigut un tema recurrent en la premsa llatinoamericana, però va cobrar més intensitat quan la Universitat de Texas va anunciar que havia digitalitzat els fons de l’autor i molts especialistes acadèmics es van interessar per consultar-los. La novel·la va ser posada a disposició dels estudiosos a les dependències del Harry Ransom. Una de les primeres a demanar el manuscrit, que va llegir allà durant tres hores, va ser la periodista colombiana Patricia Lara Salive, amiga personal de la família García Márquez i la persona que va vendre a l’autor la revista ‘Cambio’, de la qual era fundadora. Segons va explicar al diari colombià ‘Tiempo’, la periodista va llegir un manuscrit «al qual li faltava una mica de treball d’edició» amb anotacions diverses, entre aquestes la que indicava que la versió havia sigut enviada a la seva agent, Carmen Balcells.

Amb els ossos de la mare

Un altre dels autors que també ha consultat el manuscrit de Texas és el periodista i professor de la Universitat de l’Estat de Nova York, el colombià Gustavo Arango, que recentment el va llegir de cara a un treball acadèmic. Per cert, que en la web del Harry Ransom Center s’especifica ara que els documents de la novel·la «estan restringits» fins a la seva publicació, una fórmula que la dona per fet. Arango, il·lustre gabòleg, va defensar la publicació de la novel·la en un article d’‘El Universal’ de Mèxic després de la lectura. «És una novel·la que val la pena que es conegui».

Segons Arango, malgrat que en diversos passatges Gabo considera diferents opcions per a les paraules o un ordre diferent en els paràgrafs, es tracta d’«una història completa amb seqüències clares i un final precís». A més, afegeix, el final inclou una imatge molt potent, la de la protagonista, l’Anna Magdalena, emportant-se de l’illa els ossos de la seva mare morta, fet que la vincularia a una altra escena memorable de ‘Cien años de soledad’ en la qual la Rebeca arriba a la casa amb els ossos dels seus pares en una bossa.

 Un colofó millor que ‘Memoria de mis putas tristes’

Hi ha un aspecte més, que Arango sosté, gens gratuït i que remataria la trajectòria literària de García Márquez d’una manera molt més amable del que va suposar la seva última novel·la, ‘Memoria de mis putas tristes’, que retratava un nonagenari que decideix passar una nit de sexe amb una adolescent verge de 13 anys a punt d’iniciar-se en un bordell. Aquest tema escabrós, que va desconcertar molt els seus lectors, té la seva contrafigura en la novel·la que llegirem l’any que ve, ‘En agosto nos vemos’. Aquí, per contra, mostra una dona adulta que pren les seves pròpies decisions, que disfruta del sexe sense ser depredadora i a qui en absolut se la pot considerar una víctima. Aquesta novel·la serà, sens dubte, un colofó millor a una de les trajectòries literàries més extraordinàries de les lletres en castellà i es pot suposar que això ha pesat finalment en la decisió dels hereus d’oferir-la al gran públic.

 

Notícies relacionades

Bon Jovi, a la recerca del torrent de veu perdut

Linklater, cine contra l’algoritme