¿I si poguessis jugar a ser escriptor en un ‘survival horror’?

Mikami havia tornat a llegir Misery de Stephen King no feia gaire. I com que es deia que el gènere, aquell gènere que la seva franquícia, ‘Resident Evil’, liderava –i de la qual encara avui es parteix cada vegada que es planteja un nou pas en l’esmentat survival horror–, estava estancat, es preguntava com podia el videojoc, que havia aconseguit introduir el lector/jugador en la ficció que havia creat i que l’estava fent sentir el protagonista d’allò que llegia/jugava, anar més enllà de l’acte reflex i infondre veritable terror, la classe de terror que es queda amb tu quan l’ensurt ha passat. «Hem de començar a experimentar amb el terror psicològic», em va dir Mikami. ¿Com? Posant-se a la pell de, per exemple, Annie Wilkes o Paul Sheldon.

Annie Wilkes i Paul Sheldon són els protagonistes de ‘Misery’. Un és l’escriptor que està pensant de deixar d’escriure una exitosa sèrie de novel·les romàntiques. L’altra és la seva fan número u, que no voldria ni tan sols existir en un món en el qual aquesta sèrie de novel·les romàntiques hagués mort. Que acabin l’un i l’altre a la mateixa casa –la casa de Wilkes–, amb l’escriptor impedit i per complet a mercè del que la seva més fidel lectora vulgui, era la classe de malson que turmentava el seu autor, Stephen King. Una cosa valuosíssima per a Mikami, i allò que el videojoc de gènere havia d’aspirar en el futur, un terror psicològic que tingués com a principi i final el propi jugador, perquè ¿no era part de Paul Sheldon allò que més temia? ¿No era la seva creació?

L’any 2010, Sam Lake i la seva productora, Remedy Entertainment, van fer el que Mikami podria considerar un bon intent i, encara el més valuós, segons la meva opinió, sobre això, quan van publicar ‘Alan Wake’. Inspirats alhora per l’obra de King i Bret Easton Ellis –no tant ‘American Psycho’ com ‘Lunar Park’– i per la de David Lynch –‘Twin Peaks’–, Neil Gaiman i la novel·la més terrorífica mai escrit, ‘La Casa de Hojas’, de Mark Z. Danielewski, van crear un escriptor famosíssim que, fart d’un bloqueig interminable, es refugia en una idíl·lica cabana enmig del no-res, un lloc anomenat eloqüentment ‘Bright Falls’, per oblidar-se de tot. ¿I pot fer-ho? No, perquè tot just arribar comença a topar amb pàgines d’un manuscrit que mai ha escrit.

Notícies relacionades

William T. Vollmann i la cara amagada de San Francisco

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

L’acció a ‘Alan Wake’, un aparent ‘survival horror’ i, en realitat, un ‘thriller’ psicològic d’il·lustres i curiosos referents, està lligada a aquest manuscrit, un manuscrit del qual l’autor –tu, com a jugador– no ha escrit una sola línia però que, d’alguna estranya manera, té al seu cap. Quan topa amb el títol, ‘Departure’ –sortida–, es diu que aquest era el títol que pensava posar-li a la novel·la que tenia al cap, ¿i doncs? Llavors passa que la novel·la en la qual està pensant l’ataca. Perquè són les escenes que encara no ha escrit –o potser ho ha fet però no ho recorda– les que comencen a succeir-se davant els seus ulls. De fet, ell les protagonitza. I són, és clar, les escenes d’una novel·la de terror. ¿I no és llavors la seva creació intentant destruir-lo?

Deia Mikami que les novel·les de Stephen King perden intensitat quan s’adapten al cine perquè el que realment fa por és llegir-les i que caldria intentar aconseguir «una cosa així al videojoc». Oblidar-se dels monstres –«ja no ens importen, ni ens sorprenen, per més horribles que siguin», deia Mikami– i centrar-se en el jo. La por del personatge –un personatge que hauria de construir pel jugador– podria comptar com a mal i aniria minant l’acció, que dependria sobretot de l’empatia amb aquell que et representa a la pantalla, tant com que podries ser tu. Bé, estem a punt de comprovar si Lake hi ha donat tantes voltes com Mikami. Aquest any hi haurà un ‘Alan Wake II’. Ha arribat el moment de tornar a col·leccionar cafeteres. n