‘Emily’: una heroïna entre la borrasca

Fins a la seva mort als 30 anys, i abans d’escriure una de les novel·les més importants de la literatura anglosaxona, Emily Brontë es va passar l’existència atrapada en un entorn asfixiant, i descoratjada tant pel patriarcat com per la seva pròpia germana Charlotte, també escriptora immortal. Així queda clar en aquest ‘biopic’ que, en tot cas, no pretén ser una recreació fidel de la biografia de la seva protagonista, sinó que manté amb ella una relació laxa a fi d’oferir una versió de la jove que exsuda la mateixa passió i emotivitat a flor de pell que ella va insuflar a ‘Cims borrascosos’.

En el seu debut rere la càmera, la també actriu Frances O’Connor imagina per a Brontë diversos actes de rebel·lia i un idil·li tòrrid mentre reflexiona sobre la complexa naturalesa de les relacions fraternals, basades en l’amor però contaminades per la gelosia i la rivalitat. I obté la màxima expressivitat tant dels erms i els turons com d’uns interiors envoltats d’una atmosfera melancòlica i sepulcral, traça el retrat d’una dona que no només sobreviu en aquest món diminut que estima profundament i pel qual alhora se sent pertorbada, sinó que l’utilitza per nodrir la seva imaginació; i per donar-li vida se situa estratègicament en un punt mitjà entre el classicisme de l’assumpte narratiu i la modernitat de la proposta estètica des del qual deixa clar fins a quin punt Brontë va ser una dona avançada al seu temps.