Carla Quílez: d’Instagram i ‘Got talent’ a nova estrella del cine espanyol

«Recordo el dia que vaig rebre un missatge proposant-me participar en un càsting per a la nova pel·lícula de Pilar Palomero. Jo me’n fiava. Em pensava que era mentida. ¡Ja saps com està el tema de les xarxes socials!», relata Quílez en una amena conversa amb aquest diari. Hi hauria més missatges de Roqué sense resposta, però al final la seva mare i ella van pensar que podia ser una bona oportunitat, així que ¿per què no ho haurien de provar? «Vam contestar i vam posar en el missatge el telèfon de la meva mare. Al final tot era veritat. I després de superar moltes proves, fins aquí hem arribat. ¡Llunyíssim!», exclama la jove actriu, conscient de la barbaritat de la seva gesta, ja que comparteix palmarès a Sant Sebastià amb unes tals Sofia Loren, Ava Gardner, Audrey Hepburn, Mia Farrow, Carmen Maura i Victoria Abril. «Costa fer-se’n a la idea, però m’agrada seguir amb els peus a terra. Mai havia pensat a ser actriu, era una mica llançar-se a l’aventura. I viure en un núvol no hi ajuda gaire. Jo intento ser jo mateixa al natural. Al cap i a la fi, continuo sent una nena», reflexiona amb la irresistible naturalitat dels seus 14 anys, fets l’1 de febrer. 

Sortir i disfrutar

A ‘La maternal’, segona pel·lícula de Palomero després de ‘Las niñas’, amb la qual va arrasar en els Goya 2021, Quílez interpreta una noia que manté una difícil relació amb la seva mare (Ángela Cervantes) i que, després de quedar-se embarassada, és internada en un centre d’acollida. Malgrat no tenir experiència prèvia davant la càmera (tret dels vídeos d’Instagram, clar), el seu treball és un prodigi d’energia i subtilesa que fa aventurar un futur formidable: la mirada magnètica, el gest ferm, l’expressivitat refrescant. Sobre les seves espatlles recau el pes d’una pel·lícula magnífica sobre aquesta vivència tan contradictòria de ser adolescent i mare alhora, amb un gruix interpretatiu que és un grup d’actrius no professionals que al seu dia ja van passar per aquesta experiència. «Em va ajudar treballar amb elles, perquè sentia que no era l’única que no pintava res en el món del cine i els rodatges. Estava més com a casa meva», diu Quílez entre rialles. «En tot cas, actuar ha sigut per a mi una mica com un joc. I tot i que al principi imposava molt respecte veure tantes càmeres en el rodatge, amb la Pilar [Palomero] tot va ser molt fàcil». 

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Quílez recorda que acabava d’arribar de l’institut (fa tercer d’ESO) quan es va assabentar que li anaven a donar un premi a Sant Sebastià. «Era a la meva habitació i veig la meva mare corrent amb el mòbil. ‘¡Carla, és la Pilar!’. Jo sabia que la pel·li podia guanyar un premi, però no havia pensat que jo també el podia guanyar. Em vaig posar a plorar a l’instant», explica. En un primer moment, no va ser conscient del que suposava tal reconeixement; no en va, Quílez és l’actriu més jove que conquereix la Concha de Plata en la llarga història del festival. «Però a l’arribar a Sant Sebastià m’ho van explicar millor i allà ja em vaig adonar del que havia aconseguit». Com en el vell proverbi cruyffista, es tractava ja només de sortir i disfrutar. «¡I ho disfruto molt! M’encanta que em parin pel carrer, que em demanin autògrafs. Soc molt social i m’agrada relacionar-me amb la gent. És veritat que la vida m’ha canviat, però continuo sent jo. Mai deixaré de ser una nena. Bé, algun dia arribarà el moment, però per ara...».

View this post on Instagram

A post shared by Carla Quilez (@carliwiins08)

Interpretació i ball

El cine i l’èxit han caigut sobre la jove Carla sense avisar. I el que per a molts dels que encara no han complert els 15 anys podria ser una llosa, per a ella és una rutilant finestra d’oportunitats: «Jo penso en el futur i em visualitzo dedicant-me a la interpretació. Pot ser que un dia tot canviï, però crec que puc, aprofitar el moment i que ho he de fer». En qualsevol cas, la seva gran passió, des de petita, és el ball urbà, com ho demostren aquests vídeos que van fascinar, i amb raó, Isabel Roqué. «És la base de la meva vida. El ball sempre estarà allà, perquè, pel que he vist i m’han explicat, no sempre tens feina com a actriu», reflexiona Quílez, que fa temps que es forma a l’escola Quality Dance de Badalona, amb la qual aquest any participa en la vuitena edició del programa ‘Got talent’, de Telecinco: «¡Hem superat les audicions! Ara actuarem en directe. Ens diem Quality Youth Megacrew i, bé, som molts a l’escenari i costa veure’m entre tanta gent», diu Quílez rient. «Els nostres professors ja van participar en el programa al seu dia i van ser finalistes. Gairebé guanyen. Ara nosaltres, els alumnes, hi anem disposats a donar-ho tot».