Sílvia Pérez Cruz, Premi Nacional, demana que es cuidi «tots els artistes, des dels més joves fins als de 80 anys»

Aquest accent posat en la bellesa l’ha convidat a pensar i a recordar d’on surt la seva motivació artística, retrocedint fins a l’escola d’art que regentava la seva mare, Gloria Cruz. «Ens ensenyava a ordenar una mica la bellesa i la poesia que ens envolta, com un refugi, i la seva expressió més fràgil», reflexiona. «Últimament penso que per a mi l’art és llibertat, i que a mi em surt reivindicar la bellesa de la imperfecció o de la vulnerabilitat; la forma més humana de l’art, perquè em fa sentir viva, i intento que la gent que m’escolti se senti viva també i s’emocioni. De vegades, la imperfecció que ens defineix ens acosta a qui t’escolta».

«Superada» per la distinció

Un premi és una recompensa «que no t’esperes», afegeix la cantant i compositora, nascuda a Palafrugell fa 39 anys. «Penses: ‘que bé, que hi hagi gent al voltant en la qual pugui ressonar tot això que faig’». Aquest en concret, instaurat el 2009 (i que han rebut figures com Serrat, Kiko Veneno, Luz Casal, Martirio o Christina Rosenvinge) ve de les més altes esferes institucionals. «És nou per a mi i em supera una mica, però m’emociona i ho rebo amb agraïment, conscient que som molts fent música i dedicant-nos a això».

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

Allà, Sílvia Pérez Cruz aprofita per llançar un desig que té a veure amb la revalorització del creador de llarg recorregut més enllà de les modes i les puntes de popularitat. «M’agradaria que es cuidessin totes les etapes dels artistes, des dels més joves fins als que tenen 80 anys. Perquè ens perdem molta riquesa, bellesa i cultura pel fet de viure només pendents de la novetat», explica, dies després de compartir escenari a la Mercè amb el reputat (i septuagenari) Pepe Habichuela. «Jo em moc amb totes les generacions, perquè això m’apassiona, i sento que no vivim en un país on això es cuidi. Veure per on ha anat passant un artista és apassionant, i ens ho perdem. M’agradaria que es tingués en compte».

Àlbum en camí

En el moment de rebre la trucada del ministre Iceta, era a l’estudi, preparada per registrar un tema, ‘Tots els finals del món’, amb l’aliment de dos instruments barrocs, viola i cello. «La vaig gravar feliç i és la versió que quedarà per al disc». Es tracta d’una peça composta per ella, com totes les del nou àlbum, i inspirada a Jordi Savall (que va compondre la banda sonora del film francès ‘Tous les matins du monde’, el 1991). Per sentir el treball, que fa un any que elabora, caldrà esperar fins a principis del març del 2023, anuncia. «La peça és l’única amb aquesta instrumentació. Però per parlar del disc encara no estic preparada», es disculpa Sílvia Pérez Cruz, que les pròximes setmanes sortirà de gira per l’Argentina, l’Uruguai, Mèxic, Cuba i el Brasil, després de cinc anys sense travessar l’oceà. Només avança que l’àlbum «serà tot un viatge».