‘DC Lliga de Supermascotes’: salvadors de la humanitat (i de DC)

John Wittington, un dels guionistes de ‘DC Lliga de Supermascotes’, va escriure fa cinc anys la formidable ‘Batman: La Lego pel·lícula’. Glenn Ficarra i John Requa, dos dels productors executius, són els directors de dues estimables comèdies, ‘Phillip Morris, ¡t'estimo!’ i ‘Crazy, stupid, love,’ i un tercer productor, Nicholas Stoller, també ha fet bones comèdies com ‘Passo de tu’. Així que això promet. I no decep. Ja que l’univers cinematogràfic DC no ha funcionat com el de Marvel a l’hora d’ajuntar el seu grup de superherois, Lliga de la Justícia, ¿quina millor solució hi ha que fer-li la volta, en versió animada i còmica, i convertir en salvadors de la humanitat a una Lliga de Supermascotes que aconsegueixen el que són incapaços de fer Superman, Batman, Aquaman, Flash, Llanterna verda, Wonder Woman i Ciborg junts, derrotats per un conillet d’Índies amb superpoders de Lex Luthor?

El resultat és vistós, molt referencial i amb gran sentit de l’humor. Batman és qui s’emporta la palma: per a ell, els superpoders estan sobrevalorats i diu que prefereix treballar sol, tot i que a continuació cita Robin, Alfred, el comissari Gordon i una infinitat de noms. I Krypto, el gos de Superman, que està gelós de Lois Lane, és l’únic que es creu que posant-se ulleres sembla un altre, cosa que mai hem entès quan ho fa el mateix Superman per passar a ser l’anònim Clark Kent.