‘Lightyear’: de les joguines de ‘Toy Story’ a les aventures de ciència-ficció

Perquè ‘Lightyear’, en efecte, pertany a l’entorn de ‘Toy Story’, però no es tracta d’una continuació a l’ús. Com sabran, el valent guardià espacial es convertia en la joguina predilecta del petit Andy en la primera entrega de la saga, però el que potser desconeguin és que la figura articulada era la rèplica del personatge d’una pel·lícula ‘real’ de la qual el nen estava corprès. Segons se’ns informa en un efectiu rètol inicial que ens posa en situació, aquesta pel·lícula ‘real’ és, precisament, ‘Lightyear’, trepidant relat sobre els orígens de l’heroi galàctic en forma d’aventures de ciència-ficció de vocació clàssica. Som, per tant, en una pel·lícula dins d’una pel·lícula en la qual no sabem res de l’Andy ni del Woody ni del Rex; només de Buzz Lightyear, la qual cosa no és cosa de per riure donada la seva condició de carismàtic ídol de successives generacions de nens i no tan nens des de la seva sonada aparició el 1995. 

Atrapat en l’espai-temps

A‘Lightyear’, el nostre amic queda atrapat en un llunyà i hostil planeta en companyia de la tripulació d’una nau gegant espacial que solca l’espai exterior. El problema és que ha sigut una mala decisió seva, fruit del seu estufament, la causa que la nau quedi inutilitzada i no pugui tornar a la Terra. El ‘ranger’, impulsiu i aventurer com el mateix Pete ‘Maverick’ Mitchell de ‘Top Gun, intentarà compensar l’error exercint de pilot de proves amb el combustible que permetrà a la nau saltar a l’hiperespai.

Notícies relacionades

‘Lightyear’: una joguina fora de context

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Però ja se sap que volar a velocitats pròximes a la de la llum dilata el temps (recordin els episodis entorn del forat negre d’’Interstellar’) i Lightyear, després de successius fracassos tècnics, acabarà arribant a un futur en què el planeta està dominat per un esquadró de robots controlats pel despietat Zurg. En el seu intent d’acabar amb el dolent i, de passada, tornar a la Terra, el ‘ranger’ acceptarà rebre l’ajuda d’un desgavellat grup de reclutes i, sobretot, d’un gat robot, Sox, que acabarà sent el gran rei de la funció donada la seva condició d’adorable robaplans. Un camí èpic en el qual Buzz Lightyear aprendrà a ser un altre tipus d’heroi capaç de desprendre’s de la seva capa de masculinitat tòxica, capaç d’entendre que l’èxit de la seva missió no pot procedir de la seva arrogant valentia viril, sinó de la inestimable ajuda dels altres.

Aventura, comèdia i emotivitat

Dirigida per Angus MacLane, corresponsable, junt amb Andrew Stanton, de ‘Buscant la Dory’ (2016), ‘Lightyear’ és la primera pel·lícula de la factoria que aterra a les sales abans de fer-ho a la plataforma Disney+ des de l’inici de la pandèmia. El film no podria tenir la profunditat, el risc i la inventiva de les grans propostes de Pixar (incloses algunes de recent encuny com ‘Luca’ o ‘Red’), però té molt sentit de l’aventura en el seu sincer homenatge a la ciència-ficció més clàssica: fascinants naus espacials plenes de robusta tecnologia analògica, monstruoses criatures subterrànies, exèrcits de robots de metall i viatges en el temps (fins a l’infinit i més enllà) componen un còctel que s’allunya de forma premeditada de l’univers de ‘Toy Story’ per rendir-se sense complexos a l’èpica heroica amb aquests imprescindibles cops de comèdia i emotivitat en els quals Pixar se’n surt com un peix a l’aigua.